poti-poti

amanida (Jo també vull un estat propi)

18 de setembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Amanida musical

Enciam, oli i sal

Pernil DO

CogombRE

Melmelada de MIrtill

Una mica de FArigola

SOLs

EscaroLA

Trossets de ndria
____________________________________________________________

Jo tallava
verdura a la cuina quan vaig sentir les veus a la porta del carrer la d’una
dona, tan brillant com el llautó brunyit, i la d’un home, tan greu i fosca com
la fusta de la taula on jo treballava. Eren la mena de veus que no sentiem
gaire sovint a casa. Hi podia sentir catifes luxoses, a les seves veus,
llibres perles i pells.

Va dir l’home com si tingués canyella a la
boca…

“La noia de la perla” Tracy Chevalier


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!