poti-poti

amanida (Jo també vull un estat propi)

18 de setembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Amanida musical

Enciam, oli i sal

Pernil DO

CogombRE

Melmelada de MIrtill

Una mica de FArigola

SOLs

EscaroLA

Trossets de ndria
____________________________________________________________

Jo tallava
verdura a la cuina quan vaig sentir les veus a la porta del carrer la d’una
dona, tan brillant com el llautó brunyit, i la d’un home, tan greu i fosca com
la fusta de la taula on jo treballava. Eren la mena de veus que no sentiem
gaire sovint a casa. Hi podia sentir catifes luxoses, a les seves veus,
llibres perles i pells.

Va dir l’home com si tingués canyella a la
boca…

“La noia de la perla” Tracy Chevalier


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!