Rosalia i el talent català
Un dels motius pel que sóc independentista és perquè crec que la situació actual és molt dolenta per la creació dels nostres artistes. La nostra cultura hauria de poder interactuar amb les altres cultures del món en igualtat de condicions, però la catalanofòbia i les polítiques estatals ho dificulten moltíssim. Estic convençuda que, en aquest racó de món en que ens ha tocat viure, hi ha molta gent amb talent, però no s’acaben de donar a conèixer, ni internacionalment ni localment, degut a la situació política que vivim. Per això m’alegro tant quan algú d’aquí rep reconeixement internacional sense renegar de la seva catalanitat, que és el preu que paguen molts catalans per tenir èxit.
El dia que va saltar la notícia que l’Escolania de Montserrat cantaria en castellà en el disc de la Rosalia, va coincidir amb un dia en que em sentia molt frustrada. Havia estat mirant una conversa tranquil·la amb la Maria Estruch, una persona de la que no en sabia res, tot i haver fet una feina impressionant de recuperació de mots i històries que es perden de l’entorn on visc. Malgrat la proximitat, no coneixia ni la Maria ni la seva obra, mentre contínuament arriben informacions de punts molt llunyans amb molt menys interès.
Sentia que la nostra memòria, història, llengua, tradicions es perden degut a la deixadesa d’unes institucions que utilitzen els impostos que paguem per afavorir la castellanització del país. Per acabar de rematar aquesta sensació, només va faltar la notícia de l’Escolania i la Rosalia. Aquesta sensació deuria ser força general perquè aviat van començar a aparèixer moltes opinions al respecte. Tampoc em vaig sentir còmoda amb les reaccions perquè semblava que aquesta notícia fos equivalent a la visita del Felipe VI a Montserrat o a la derrota del 2017. Vaig pensar que fins que no ho sentíssim al disc era precipitat dir-ne res, però la ferida catalana és profunda i a vegades ens en fa fer un gra massa.
Quan va sortir el disc vaig córrer a escoltar la cançó en què participava l’Escolania. Em vaig adonar que no hagués tingut gaire sentit la cançó en un idioma diferent del castellà. La cançó representa un funeral, crec que es refereix al de l’artista o la seva obra. Si tota la seva obra fins ara ha estat en castellà, té lògica que el funeral sigui en aquesta llengua.
A mi també m’agradaria que una artista com la Rosalia i una obra com la que ella presenta al món fos en la nostra llengua. La situació, però, és la que és. Encara costa donar-se a conèixer internacionalment superant la catalanofòbia i les polítiques estatals pensades per amagar la nostra cultura. Malgrat tot, cada vegada tenim més casos d’artistes que superen aquest bloqueig utilitzant la nostra llengua i cada vegada hi ha més catalans que la utilitzem sempre sense complexos.
M’impressiona l’obra de la Rosalia perquè, malgrat és majoritàriament en castellà, no renúncia a la seva catalanitat. Que el disc amb el que es va donar a conèixer internacionalment partís d’una novel·la occitana del segle XIII, ja em va fer pensar que no mirava la nostra cultura com una cultura de segona, com fan molts i fa tants anys que se’ns vol inculcar des del poder.
Que hagi utilitzat 13 llengües diferents en l’últim disc és una opció que difícilment se li hagués ocorregut a algú procedent d’alguna de les cultures imperials que dominen el món i massacren a les altres. Tinc la sensació que néixer en el si d’una cultura que ha dominat el món, pot fer que no donis tanta importància a la llengua que has parlat sempre, per això ni et plantegis canviar-la per comunicar-te amb persones d’altres llengües. He arribat a aquesta conclusió després de veure com es comporten moltes persones de parla castellana o anglesa al nostre país amb la seva poca sensibilitat cap al català. Només algú que té com a llengua materna una llengua minoritzada com el català, se li podria acudir la importància de les llengües per arribar al cor de les persones.
En aquests moments m’alegro dels seus èxits com si fossin els d’una persona propera, que rep un reconeixement merescut. També gaudeixo de la seva obra perquè ha fet un disc que parla directament a l’ànima de les persones. M’agradaria que més endavant fes més obra en la llengua que compartim, que és la seva llengua materna. Una llengua que viu una situació molt injusta degut a la violència i a la repressió que ha hagut de suportar i que encara suporta.
El teu escrit està molt encertat i.molt ben escrit, totalment d’acord, tenim el sentiment de que contra Catalunya tot si val, no és així x molts de nosaltres .
Aquest dijous els que varem anar a Montserrat a caminar, ens vam creuar amb molts caminadors amb la agradable sorpresa de que la majoria parlaben català i ens va omplir d’orgull aquest detall .
Crec que tens molta raó en el que dius.Et felicito Mireia!
Mireia, coincideixo en tu en tot el que escrius. Hi ha un gran nombre de catalans que han destacat fora de casa, en podem estar orgullosos! Però és cert que a molts d’ells se’ls tanquen portes i perden oportunitats si es volen mostrar en català. Sap greu.
Mireia, trobo coherent l’argument que dones “La cançó representa un funeral, crec que es refereix al de l’artista o la seva obra. Si tota la seva obra fins ara ha estat en castellà, té lògica que el funeral sigui en aquesta llengua”.
El que no sé és “per què” hi canta l’Escolania de Montserrat? Ha dit alguna cosa el Director d’aquesta Escolania? Se sap per què l’Escolania de Montserrat ha participat en aquest album?
He buscat una mica a internet per respondre aquesta pregunta i he trobat la notícia que va sortir a RAC1. També he trobat una nota de premsa que crec que és del monestir.
Mireia, m’agrada llegir els teus articles, però em sembla que en aquest cas defuges el sentit inicial de l’escrit. Sembla que volies explicar perquè l’Escolania ha participat en aquest projecte però acabes explicant el motiu pel qual la Rosalia ha fet el disc en castellà.
No es tracta de si el disc havia de ser en castellà, no es tracta d’alegrar-nos o no dels èxits de la Rosalia, no es tracta de que sigui una música més o menys espiritual i escaient. Suposo que tothom estarà d’acord amb aquests conceptes. En el que jo no estic gens d’acord és amb la presència cantant en castellà de l’Escolania, la nostra Escolania, que és la representant d’una de les poques institucions (encara?) nostrades.
No calia. Podria haver-ho fet qualsevol coral menys representativa. No sabem si la productora musical i la mateixa Rosalia buscaven (només?) l’impacte mediàtic i comercial, però és evident que ha sigut una gran victòria pels espanyolistes, i una patacada pels que miràvem Montserrat com un símbol de resistència.
Això ha fet molt mal. Suposo que hi haurà qui opinarà que exagero però jo penso que l’Escolania, i tot Montserrat al darrera, s’han venut. Ells haurien de ser els més valents a l’hora de defensar la nostra llengua, i totes les seves accions, totes, haurien de tenir aquesta premissa.