Més enllà de la perifèria

Bloc de Mireia Canal

Mobilitzats

El dia 23 de març de 2012 presentàvem a la Sala Dr. Llaverias l’Assemblea Nacional Catalana a Puig-reig, la sala estava plena de gom a gom amb gent dreta pels costats. Recordo que aquell dia vam fer una crida utilitzant un poema de Vicent Andrés Estellés que han popularitzat el grup “Obrint Pas”:

No et limites a contemplar

aquestes hores que ara venen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d’un poble

unit, alegre i combatiu.

És un poema amb el que fèiem una crida a ser-hi per aconseguir la llibertat del nostre poble. Aquelles hores que havien de venir es van convertir en dies, setmanes, mesos i anys. Allà començàvem una experiència que ens ha canviat a tots, també al país en el que vivim. Hem passat d’un país amb una majoria que intentava encaixar-se a l’Estat Espanyol a un país en que la majoria no veu futur dins aquest estat i cada vegada menys.

Quan vam fer la crida ja érem molts els que no ens hi sentíem còmodes, amb els anys la incomoditat ha passat a ser majoritària i amb cada pas que l’Estat fa cap a la repressió i persecució del nostre moviment, més persones se n’allunyen.

Vam començar essent un moviment unit, alegre i combatiu, però la repressió ens ha apagat l’alegria, veure els nostres representants polítics i socials en presó preventiva durant gairebé 2 anys, les garrotades del dia 1 d’octubre, les mentides dels polítics unionistes i dels mitjans, la repressió a tantes persones per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió o manifestació.

També la unitat ha anat patint al llarg d’aquests anys hem viscut atacs entre nosaltres que ens han anat debilitant, oblidant qui és l’enemic, qui ens vol destruir, qui vol que desapareguem del mapa.

Malgrat tot, seguim aquí tenint clar que no hi ha futur dins l’Estat Espanyol i que l’única sortida és aconseguir un estat per a nosaltres. Per això haurem de recuperar l’alegria malgrat la repressió, la unitat malgrat les diferències i l’esperit de combat no violent que ens ha definit fins a dia d’avui.

La crida que fèiem aquell 2012 és més actual que mai, l’experiència d’haver baixat al carrer a participar ens ha donat l’oportunitat de viure moments històrics d’una gran intensitat. Els retrocessos democràtics de l’Estat Espanyol i la seva lluita per imposar un relat ple de mentides sobre el nostre moviment i el què ha passat els darrers anys fan més necessària que mai aquesta participació i fer front al desgast que estem vivint.

Participar en la Diada d’aquest any 2019, no ha estat fàcil, ens hem hagut d’enfrontar al desànim propi i del nostre voltant. Això ha fet que molts dels que es mobilitzaven anys enrere s’han quedat a casa, per una gran diversitat de motius: desacord en les decisions polítiques dels nostres representants, en les tàctiques partidistes, desconcert dins el moviment, poca contundència en les respostes a la repressió, la percepció que durant aquests dos anys no s’ha fet res per aconseguir l’objectiu de la independència i tants motius.

Malgrat tot, la participació ha estat excepcional, tenint en compte que portem anys de mobilització contínua i massiva. Aquesta gran participació ha estat  la millor manera d’expressar-nos i de dir que la victòria no pot ser de qui utilitza la violència i la repressió per destruir les idees, la cultura i la diversitat.

Publicat dins de General i etiquetada amb | Deixa un comentari

  1. Totes les persones que volem justícia, drets, llibertat i independència no ens podem quedar a casa. I encara menys quan hi ha persones injustament empresonades i a l’exili. Per ells, per nosaltres, pels nostres fills, pel futur…. no podem callar!! Aquest any ho hem tornat a fer , però queda un llarg camí i l’hem de fer plegats!!
    Gràcies Mireia pels teus escrits !!

  2. Mireia, és així tal com dius.
    I és veritat que la gent es desanima, malgrat certes aparences.
    Jo diria que ens falten “polítics amb mires de país i no de partit” en aquests moments.
    El poble ja ha baixat al carrer i ha participat (en les garrotades rebudes també), però trobem a faltar líders que canalitzin bé l’energia del poble.

  3. Si, tens raó , i cada dia costa més convençer a la gent per sortir al carrer, però hem de ser forts , no defallir, i continuar sortint al carrer, és la nostra arma …

Respon a Teresa Vilaseca Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.