Més enllà de la perifèria

Bloc de Mireia Canal

Mitges veritats

Vaig crear aquest bloc per una necessitat imperiosa d’escriure, ja feia temps que intentava aclarir-me posant-me davant l’ordinador i redactant allò que pensava. Amb els fets de l’octubre de 2017, la necessitat d’escriure va augmentar exponencialment, per això al gener de 2018 vaig començar a penjar alguns d’aquests escrits a aquest bloc.

Últimament m’està costant molt d’escriure o almenys d’escriure alguna cosa publicable, em costa entendre el món en el que ens està tocant viure, o potser prefereixo no entendre’l per mantenir-me una mica tranquil·la i no patir en excés. A aquestes alçades de la vida ja sé que les coses no són mai tan negres com les temem. Que a vegades provoca més sofriment l’anticipació a alguna cosa negativa que allò quan succeeix, perquè moltes vegades som més forts del què ens pensem. Però també un fet negatiu que ens atrapa sense esperar-lo ens pot destrossar.

Ja fa temps que gairebé no miro els mitjans informatius, la sensació que ens volen vendre un relat manipulat és massa gran, però tampoc em crec els relats alternatius que apareixen. Intento fer-me un relat meu, però amb la informació que ens arriba es fa impossible, ja que només ens arriba allò que interessa que arribi. La veritat es barreja amb moltes mentides i mitges veritats per tal que no ens puguem aclarir.

I enmig d’aquesta boira plena de mentides i mitges veritats anem avançant a les palpentes,  esperant que algun dia la boira s’esvaeixi i puguem veure clarament el camí cap a la llibertat.


  1. Això ens passa a molta gent.
    Ja fa uns quants anys que, gairebé cada dia, quan vaig a dormir penso que l’endemà al matí em despertaré amb una notícia/sorpresa que ho canviarà tot. I, llavors, tothom tornarà a estar actiu i animat.

  2. Jo tampoc miro les notícies. No miraria la TV si no fos per ma filla. Trobo que és molt encertat això de referir-te a les mitges veritats i la necessitat de construïr un discurs ole de topalls amb l’estricta realitat. Un plaer llegir-te, en qualsevol cas.

  3. La incapacitat, probablement voluntària, de reconèixer i d’informar d’un relat objectiu del què ha succeït en les últimes dècades o en els últims segles és un dard enverinat potser més perillós que una mentida. Ens dificultarà trobar una solució.
    Com sempre, excel·lent article i molt encertat Mireia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.