Més enllà de la perifèria

Llegint “La Pell de la Frontera” de Francesc Serés, no puc evitar que en tot moment em vinguin al cap paral·lelismes amb el lloc on vaig néixer. En aquest llibre l’autor ens explica també el lloc on va néixer, en els canvis que ha sofert  aquests últims anys amb l’arribada de la immigració. Aquells camps i pallers on ell havia jugat de petit ara estan plens de persones que fugen del seus llocs d’origen buscant una vida millor a Europa i acaben malvivint entre parets que cauen i escombraries que es van acumulant. A prop d’allà hi ha els pobles dels Monegres, uns pobles que es van despoblant, on només hi queden els vells, on han viscut algun miratge de futur, però sempre s’acaba esvaint.

Quan penso en Puig-reig, el meu poble,  penso en un lloc que es va transformar arran de la revolució industrial, també llavors va venir gent de tot arreu, però eren gent d’altres pobles propers: pobles de muntanya, pobles de Lleida, pobles que es despoblaven perquè les indústries cridaven a molta gent per treballar-hi. També el seu paisatge es va transformar en poques dècades passant de ser un poble rural a ser un poble industrial, on tothom treballava a la fàbrica o en petits negocis que depenien de les fàbriques. Les famílies més antigues del poble van arribar a finals del XIX i poca gent prové de les cases rurals que hi havia escampades pel municipi abans de la revolució industrial.

Si la industrialització va significar l’explosió demogràfica de Puig-reig, la desindustrialització va portar la seva decadència. A partir del tancament de les fàbriques, la població no ha fet sinó anar baixant i envellint. El carrer Major i Llobregat estan plens d’habitatges buits. Sembla que el poble no acaba de trobar un relat i un projecte que l’encamini cap al futur.

Últimament es nota una petita repuntada. Venen famílies que no es poden permetre els preus de l’habitatge dels llocs on han viscut fins ara, venen atrets per uns preus més baixos i  les bones comunicacions. També estan venint persones que el teletreball els ha donat la possibilitat que el seu lloc de treball no determini el lloc de residència. Encara no està clar quina de les dues tendències marcarà el futur, ni si una exclourà l’altra o si s’acabaran consolidant.

Mentre escrivia sobre l’evolució d’aquests pobles, m’ha vingut al cap un programa de la Festa Major del 1931. Aquest programa descriu el Puig-reig de fa 90 anys vinculant-lo als moments que s’estaven vivint a tot Catalunya amb la República acabada de proclamar i l’esperança d’un futur millor.

En l’escrit es parla de les característiques pròpies del poble i del seu repte en aquell moment: “Puigreig és un poble novell i format de gents de comarques heterogènies. La població, sempre movible, no hi ha posat arrels nostàlgiques i, per tant un sentit d’unitat no ha coesionat la seva massa”. El text acaba amb aquesta frase: “Puigreig està en el camí de refer integralment la seva personalitat”.