La primera víctima
Que la primera víctima d’una guerra és la veritat, s’ha dit molt i ara en podem ser clarament testimonis. Quan un conflicte esclata, la lluita per imposar un relat no té aturador i així és com la manipulació es va obrint pas, tal com vam veure els anys del conflicte obert entre Catalunya i Espanya, especialment als mitjans espanyols.
Vaig deixar de seguir els mitjans d’informació en el moment que els nostres líders es van rendir. En aquell moment vaig començar a notar que el relat que ens volien imposar els mitjans catalans s’acostava a l’espanyol, modificant el llenguatge per aproximar-se a la visió que volia imposar l’estat espanyol.
El meu objectiu era mantenir-me al marge, per intentar arribar a les meves pròpies conclusions. Però quan no et refies de la informació que reps, es fa difícil poder arribar a conclusions. Aquesta opció l’he mantinguda durant tot aquest temps de pandèmia i, ara amb l’esclat d’aquesta guerra a Europa, segueixo intentant desgranar el blat de la palla de la informació que ens va arribant. Ja fa temps que tots els mitjans defensen una posició sense cap alternativa ni cap contrast, això ho havíem vist sempre en els mitjans espanyols, però ara també es veu en els catalans, i això és un prova que alguna cosa no funciona.
Hannah Arendt afirmava que quan els mitjans deixaven de ser lliures podia passar qualsevol cosa i que aquesta era la manera que els totalitarismes s’imposaven. Deia que el fet de no poder creure en les informacions que van arribant complicava molt poder formar-se una opinió pròpia i limitava molt la capacitat d’actuar. Crec que això explica l’estancament que vivim malgrat les injustícies que veiem cada dia i les retallades a les nostres llibertats.
Ara toca la guerra d’Ucraïna de la qual serà impossible saber què passa realment perquè serem víctimes de les informacions d’un dels bàndols o, si ho busquem, potser dels dos. Aleshores només tindrem la certesa del sofriment de les persones que els està tocant viure-la, independentment de la seva identitat, ideologia, religió, color de pell, simpaties o el què sigui que vulguem destacar.
Molt interessant, que ben explicat, gràcies!!!
Una cosa pots tenir per ben segura, objectivament: Ucraïna no ha agredit Rússia.
Aquesta guerra ens enfonsa en el dolor i la impotència. No entenem res. Incomprensible. No hem après res. Ens recorda tant la nostra història recent!
Del relat que aquí ens han volgut imposar, tots el veiem. Els nostres líders estan atrapats. Però tampoc tenen prou valentia per denunciar alt i fort la falsedat del relat judicial, econòmic, polític i cultural que ens estan imposant amb la complicitat d’aquells mitjans i partits d’aquí que volen que ens cansem, que ho deixem estar.
Precisament, ara la guerra és la desinformació, sigui per poc O per massa.
I tens raó, es fa difícil separar el gra de la palla.