Enamoraments que maten
Sempre he pensat que no hi ha res ni ningú que sigui absolutament bo o absolutament dolent. Totes les situacions, persones, idees, etc. tenen coses bones i dolentes. Quan una situació, persona o idea només en veiem la part bona és la prova clara que estem en un estat d’enamorament, un estat molt agradable, però sempre transitori i poc real. A vegades de l’enamorament passem a l’estimació, que és quan ens adonem de la part negativa i l’acceptem.
De la mateixa manera tampoc és real veure només la part negativa d’una persona, situació o idea, tot i que reconec la gran dificultat que hi ha en alguns casos extrems de veure’n la part positiva. Quan em trobo en algun d’aquests cassos, a vegades acabo dubtant del què he dit a d’entrada, però intento pensar que alguna cosa positiva hi ha d’haver ni que no la sàpiga veure.
Sempre ens trobarem amb tantes visions de la realitat com persones la miren, és per això que és tan difícil voler ser objectiu, fins i tot m’atreviria a dir que l’objectivitat no existeix, tot el què vèiem és a través nostre, per tant subjectiu. Fins i tot cada un dels individus pot tenir diferents visions d’una mateixa realitat en funció del seu estat d’ànim o situació personal.
La interpretació que cada un de nosaltres faci de la realitat que li toca viure dependrà del lloc on ha nascut, de la família on s’ha criat, de les experiències viscudes, de la llengua o llengües que ha après, de les característiques del seu cos (alt o baix, gros o prim…), del paisatge que l’ha envoltat i envolta, del clima del lloc, etc. Hi ha tantes causes que ens fan interpretar la realitat que cada persona en farà una interpretació diferent. També les interpretacions canvien al llarg de la vida d’una persona, ja que les experiències, els records, el cos, la memòria… va variant cada dia.
Per això és tan complicat voler-se comparar als altres, ja que cadascú de nosaltres és diferent i interpretem el que ens passa de manera diferent. També és inútil jutjar i criticar, cada persona actua en cada moment segons la interpretació que en fa que serà totalment diferent de la que en faci un altre. Podem intentar comprendre i posar-nos al lloc d’una altra persona i això ens pot ajudar a entendre millor el món, però sempre allunyant-nos de judicis.
El problema apareix quan en un estat d’enamorament per una idea ens ofusquem i creiem que qualsevol crítica o visió contrària és un atac. Aquests enamoraments moltes vegades han provocat l’odi cap a altres visions que no comparteixen l’enamorament. Aconseguir que els individus participin d’un enamorament col·lectiu pot ser una manera de manipular la població.
Per desgràcia la història de la humanitat està plena de situacions d’aquest tipus i l’actualitat ens torna a portar massa exemples. Quan veiem persones que agredeixen a altres persones només per portar llaços grocs o grups d’encaputxats arrencant símbols que no comparteixen, estem davant de situacions en que no es tolera que els altres pensin diferent i tinguin visions diferents.
Un altre exemple desgraciat d’aquesta intolerància fruit de l’enamorament el tenim en els atemptats islamistes com el que estem recordant de fa un any a Barcelona. En aquest cas l’enamorament a una idea provoca l’odi al que no la comparteix, fins al punt de provocar-li la mort i estar disposat a morir per la idea de la qual s’han enamorat.