Més enllà de la perifèria

Avui fa un dia trist, ens hem llevat amb pluja, però tots estem molt tristos i indignats: han entrat 5 persones més a la presó. Sembla que l’Estat Espanyol no té aturador en la seva violència de tot tipus. Fa molt mal pensar en les persones que fa temps que estan a la presó, en les que hi acaben d’entrar i en les seves famílies. La majoria dels presoners tenen fills petits que estan privats de veure els seus pares, fet que perjudica molt més la situació.

Costa molt d’entendre que algú pugui provocar aquest mal a altres persones i tenir la consciència tranquil·la. No només això, que ho pugui justificar amb paraules. Sempre m’he preguntat el per què del mal, per què la història de la humanitat està plena de col·lectius que agredeixen a altres col·lectius, de persones que actuen fent el mal conscients del mal que fan, fins i tot vanagloriant-se’n.

No puc entendre aquesta necessitat d’imposició, de poder, de competició, de voler estar per sobre dels altres. Tampoc puc entendre l’odi al que és diferent, la violència per imposar-se, per destruir a l’altre, per no acceptar la diversitat, quan la diversitat és la llavor de la riquesa.