Més enllà de la perifèria

Bloc de Mireia Canal

El Messies de Händel

L’editorial de Vicent Partal del dia 30 de desembre es referia a la interpretació del Messies que va tenir lloc davant la presó de Lledoners el dia abans, com la manera d’acabar bé un any difícil. Quan vaig llegir l’editorial la vaig relacionar de seguida amb el magnífic relat que va fer Stefan Zweig en el seu llibre “Moments estel·lars de la humanitat” sobre com Händel havia escrit aquesta obra.

En el capítol. “La Resurrecció de Georg Friedrich Händel”, ens narra com l’arribada d’un paquet amb uns poemes provoca que es dispari la seva inspiració, després d’un llarg període d’abatiment, menjat pels deutes i la falta d’inspiració. Aquells poemes comencen parlant de consol (“Confort ye”), que és el que ell necessita després d’aquell període. Cada poema li inspira la melodia i les notes que ha d’anar escrivint, és per això que es passa 3 setmanes escrivint. D’aquella resurrecció en surt aquesta gran obra que ens parla del triomf de la llum sobre la foscor.

L’editorial portava el títol de: “Händel, o com acabar bé un any difícil” i realment el 2018 ha estat un any de caminar a les fosques, com diu un dels poemes musicats per Händel. Després de la foscor que ha significat tot el 2018, ja seria l’hora que esclati la llum i que avancem cap al nostre objectiu.

Després de llegir l’editorial, em vaig animar i vaig pensar que potser sí, que l’esclat de música davant la presó de Lledoners era l’inici d’aquella llum que tanta falta ens fa en aquests moments de foscor. Però hem tornat a la rutina i a les nostres disputes internes, de manera que a vegades, sembla que oblidem per què ha passat tot el què ha passat, per què hi ha unes persones tancades a la presó, per què la repressió de l’Estat cada vegada és més arbitrària, per què els polítics que hem votat no poden governar, per què cada vegada venen més amenaces de l’Estat Espanyol. Tot això passa perquè volen destruir un moviment totalment pacífic i democràtic que es va creure que sense violència es podia parlar de tot i que l’Estat no se saltaria les seves pròpies lleis per tal de sotmetre’ns.

No sé quan esclatarà la llum que ens allunyi de tanta foscor que ens envolta. L’únic que sé, és que barallant-nos entre nosaltres, comprant el relat que ens venen els mitjans i rebaixant les reivindicacions, ens allunyem del camí que ens pot portar a la llibertat i amb ella a la democràcia vertadera i la justícia. Ens hi estem jugant massa per destinar energies a fer-nos mal entre nosaltres, hem de guardar totes les energies per aconseguir el nostre objectiu.

Publicat dins de General, País i etiquetada amb | Deixa un comentari

  1. Si, anem endarrera, cada cop més distants, e encara hi ha qui crea més partits polítics, quan ara toca anar tots a la una, som un ramat sens partor

  2. Mireia, un escrit amb un gran encert i sensibilitat. La música d’alguna manera ens pot ajudar a trobar la llum, a apropar-nos, a treure el millor de nosaltres, i continuar aquest dificultós camí que ens portarà a la llibertat. Seguirem !

  3. … doncs mira! Ignorava la història del “Messies…” tot i haver llegit Zweig ja fa força anys i m’ha agradat.
    …I jo no pateixo tant per la “desunió”, La independència la farà el poble, no els seus dirigents. Dit d’una altra manera: “volíem tenir una república i resulta que ara mateix el que hem fet (i tenim) és un poble!” i això té més garanties d’èxit que no el que fan, o puguin fer, una colla de legisladors, amb tots els respectes pels legisladors, que ja tindran la seva hora!

    Em sembla, vaja!…

  4. No sabia que la inspiració de Händel,en el Mesies, fos motivada per l’arribada d’un paquet i uns poemes. Quin do poder expressar la gratitud amb música tan bonica.
    I em resulta plaent la similitud que fas, Mireia, amb l’esclat de música davant Lledoners en el moment en què estem. Estic molt d’acord amb tu quan et preguntes quan esclatarà la llum que ens allunyi de tanta foscor que ens envolta. També com tots vosaltres, el meu cor no entén les baralles entre nosaltres. Quan hom té un lloc de comandament, hi ha perill d’encegar-se. Deu ser per això que en el planeta hi ha tanta agonia i patiment. Amb tot però, l’esperança m’empeny i em fa esperar un demà millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.