Més enllà de la perifèria

Bloc de Mireia Canal

Aquestes dates

No és estrany que per aquestes dates fem un balanç de la nostra vida intentant aixecar la mirada del nostre dia a dia per tal de veure-la en perspectiva i fer-nos una visió més general. Hi ha dates a l’any que porten a aquest tipus de reflexions i al final d’un any amb l’inici d’un altre és un moment propici. És per això que la humanitat té la tendència a celebrar aquests moments amb una sèrie de rituals que varien segons la cultura, però que en essència són semblants.

En els primers anys de la vida, aquestes dates estan plenes d’il·lusió, encara no ens hem desencantat de la màgia del món i aquests dies ens confirmen aquesta màgia. Quan anem creixent el record d’aquesta il·lusió junt amb algunes pèrdues que anem tenint ens poden portar a viure aquestes dates amb una certa tristesa o enyorança, però això forma part del nostre camí cap a la maduresa. Saber encarar aquesta nostàlgia per la il·lusió del passat i trobar noves il·lusions en el camí acabarà essent la millor manera de transitar per la vida.

Si mirem enrere trobarem Festes de Nadal, alegres i de tristes, però en totes hi ha aquella parada que tan necessitem de reflexió, d’enfrontar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn. Les Festes que han estat alegres i que han significat un retrobament ens han omplert d’energia per afrontar un any més. Les que han estat tristes fruit moltes vegades d’una pèrdua, han significat un pas necessari per anar-la superant, trobant mecanismes per fer-hi front.

Quan parlo de Festes de Nadal tristes no puc deixar de pensar amb les famílies dels presos polítics, dels exiliats i represaliats, tampoc en totes aquelles persones que sé que han viscut un any amb pèrdues. Desitjo a tothom que l’any vinent sigui molt millor i ho vull fer amb aquest poema que vaig escriure sobre les trobades i les pèrdues que ens va portant la vida:

Les pèrdues de la vida

La vida és un reguitzell de pèrdues,
també és, però, un seguit de trobades.

Que el dol de la pèrdua,
no enterboleixi
l’alegria de la trobada.

Mireia Canal Cabanas

Publicat dins de General i etiquetada amb | Deixa un comentari

  1. M’ha agradat molt i penso que fins i tot m’ha ajudat a fer aquesta reflexió sovint tan necessària per valorar tot el que la vida ens va portant. Gràcies Mireia.

  2. Comparteixo totes les teves paraules Mireia. El Nadal és una parada que ens ajuda a reflexionar, a valorar, a sentir, a recordar, a deixar-nos estimar , i amb l’edat a donar un valor especial a la família i a la gent més propera, però també al món i tot allò que afecta a la humanitat. Aquest any molt especialment als presos polítics i a les seves famílies, i els més petitons. Per a tots ells el nostre suport i companyia. Mai més cap Nadal sense tornar a casa !!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.