Més enllà de la perifèria

Bloc de Mireia Canal

Tots podem pensar pel nostre compte

Fa uns dies em va picar la curiositat de veure un vídeo de “El País” amb el títol “La história de Cataluña en 4 minutos”, vaig pensar que disposava d’aquests 4 minuts i la curiositat de veure com explicaven la nostra història podia ser interessant. En el vídeo sortia un historiador que passava directament de l’època medieval a la Renaixença, on col·locava l’inici del sentiment nacional català. Això li permetia d’explicar que el sentiment nacional català era una invenció de la burgesia catalana de finals del XIX que aprofitava els diumenges per anar pels pobles a expandir els símbols de la identitat catalana. Resumint: havien de venir els burgesos de Barcelona per explicar-nos als pobres pagesos qui érem.

Sempre m’ha impressionat aquesta visió jeràrquica de la societat, segons la qual hi ha un munt de gent que no podem pensar i arribar a conclusions pel nostre compte, pel fet de ser de poble, de barri, de “provincias” o la versió catalana “de comarques” i tants altres estereotips. És com si només tinguessin possibilitat de pensar algunes persones elegides i aquestes ens han d’explicar a la resta la nostra realitat i ens han d’il·luminar. De fet aquesta visió és la que hi ha darrera de totes les veus que defensen que l’augment de l’independentisme és el resultat de l’adoctrinament de l’escola i de tv3, com si no fos cada un de nosaltres que, en un moment donat, hem arribat a la conclusió que el nostre país aniria millor si ens poguéssim governar des d’aquí.

En el cas de l’independentisme, cada un de nosaltres ha fet el pas en algun moment puntual que ens ha fet prendre consciència de la situació en què vivíem. Si analitzem els motius d’aquest pas ens adonarem que, en la majoria dels casos, aquest ha estat davant una situació d’injustícia per part de l’Estat Espanyol. Aquesta actuació de l’Estat ens ha mostrat la seva naturalesa i ens hem adonat que seguir formant-ne part ens és perjudicial com a societat.

Hi ha dos moments puntuals en que més gent ha fet el pas: un va ser per la sentència del TC contra l’Estatut, l’altre moment van ser les càrregues policials del dia 1 d’octubre i el relat que després se’ns ha volgut imposar intentant negar-les tergiversant els fets. En aquests dos moments molta gent va obrir els ulls sense cap necessitat que algú els expliqués res. Perquè malgrat el que creuen molts poderosos, les persones tenim la capacitat de raonar independentment d’on hem nascut, on vivim i la feina que fem i també som capaços d’arribar a conclusions pel nostre compte.

Publicat dins de General i etiquetada amb | Deixa un comentari

  1. … en la mentalitat del poderós sempre hi ha “mania” de dir-te què o qui, o com, ets. Definir-te, vaja! I això sempre a favor seu.

    Ni que el què diuen fos veritat i la nostra posició fos un “error”, cal recordar-los-hi que, de fet, Llibertat també és el dret a estar equivocats. El temps de les “inquisicions” diverses s’ha acabat i, a part de no ser cert el què diuen al vídeo, tant ens fa!

  2. Si, tens raó, però en el meu cas no recordo quan vaig començar a ser “independentista”, però recordo que a les llibretes de FP, hi dibuixava estelades, però amb groc, no coneixia la blava. I va ser que durant aquest anys ’80 vaig fer-me el carnet de “català” que féien a Ginona.
    I també m’he trobat amb vàris casos de rebre un tracte diferent per ser “de poble”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.