Gràcies Lluís Llach

Aquest dissabte passat hem tingut la sort de sentir les reflexions de Lluís Llach al FAQS de TV3, unes reflexions que valen molt la pena. Sentint-lo m’han vingut ganes de recuperar un escrit que vaig fer sobre la influència de les seves cançons en la meva vida i  suposo que  en la vida de tanta gent d’aquest país:

Gràcies Lluís i perdona que et tutegi i et parli pel nom de pila malgrat no em coneixes de res, però les teves cançons han format part de la meva vida i m’han ajudat tant que, per mi, és com si fossis un vell amic.

Ja de petita, a casa sonava un vell disc amb cançons teves. En aquell disc hi havia vàries cançons que em vaig aprendre de dalt a baix i com més les escoltava, més m’agradaven. Hi havia “L’Estaca”, de la que no cal dir gaire res per tot el que ja s’ha dit, “El Bandoler”, “Cal que neixin flors a cada instant”, etc. De totes voldria comentar-ne dues: una que portava per títol “Respon-me”, una cançó que em va fer entendre que aquella Guerra de la que parlaven els avis va ser una Guerra en que, més enllà del bàndol al que havien lluitat les persones que l’havien viscut, la gran majoria la va perdre.

També m’agradava molt la cançó del “Vaixell a Grècia”, no entenia el seu significat, però m’agradava el seu so mediterrani. Un dia vaig saber que Grècia havia superat una dictadura militar, aleshores vaig entendre el significat de la cançó i això me la va fer estimar molt més.

Una altra de les cançons que m’ha ajudat a entendre d’on venim va ser “Abril 74” que em va fer conèixer la revolta dels clavells de Portugal. No acabaria mai de dir totes les cançons que m’han format políticament amb l’amor al meu país i la solidaritat amb tots els pobles i persones del món que pateixen.

També m’agradaria compartir una anècdota que vaig viure arrel d’una canço teva: en una classe d’informàtica que feia a un grup d’adolescents, els vaig posar la lletra de “Venim del Nord, venim del sud” perquè practiquessin amb el tractament de textos de l’ordinador. Quan van acabar l’exercici, se’m va acostar un noi i una noia, ell nascut a Argèlia i ella al Marroc i em van dir: “Aquesta poesia parla de nosaltres”. Amb tot el que està passant al Mediterrani, m’emociono cada vegada que hi penso.

Per acabar, agrair-te de nou  les teves cançons, el teu testimoni i  la teva vinculació al camí de llibertat del nostre poble.

Quant a Mireia Canal

Vaig néixer i actualment visc al poble de Puig-reig, a la comarca del Berguedà. Sóc economista i treballo en aquest camp, però sempre m'ha agradat molt llegir i escriure. Feia temps que em ballava pel cap de fer un bloc on compartir diversos escrits que vaig fent.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Gràcies Lluís Llach

  1. Josep Solà diu:

    Està bé, No ho sabia que fossis fan d’en Llach ja des de petita.

    • Mireia Canal diu:

      I tant, fins i tot a l’escola quan resàvem, algunes vegades ho fèiem utilitzant cançons del Llach com: “Cal que neixin flors a cada instant”, també algunes cançons dels Esquirols, etc.

  2. Joan diu:

    Jo també he crescut amb les cançons del Lluís, i un dels cançoners que sempre agafo quan toco la guitarra és el seu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*