La fracció dels Anticapitalistes de Podemos ha decidit donar suport al RUI de l’1 d’octubre d’enguany. Els tres punts amb què basen el seu suport són d’un contingut democràtic impecable. Malgrat tot hi trobo a mancar quelcom des d’un punt de vista anticapitalista, des d’un punt de vista revolucionari.
Primer, com a principi democràtic, s’hauria de defensar amb tota claredat que pel dret a l’autodeterminació, no altra cosa significa l’eufemisme del «dret a decidir», s’hauria d’entendre ni més ni menys que el dret a la independència. Aquesta és l’única manera en què es podria esvair qualsevol dubte sobre tota mena de manifestació d’opressió nacional per part d’Espanya envers les nacions que té encara sotmeses a l’hora de fer referència al procés endegat a Catalunya.
En segon lloc, voldria fer una reflexió en clau estratègica. Els Anticapitalistes afirmen que el RUI serviria per a aprofundir la democràcia i afeblir el règim del 78. Bé doncs, des de la perspectiva estratègica de la transformació no només democràtica sinó també revolucionaria d’Espanya, la primera fita inajornable, per tal de canviar el substrat ideològic, polític i social del poble espanyol que n’amara les relacions socials i de producció a tots els nivells, ha de ser la destrucció de l’Estat-nació, del qual s’alimenta directament el règim del 78. L’objectiu, doncs, ha de ser destruir l’Estat espanyol.
El context en el qual s’anaren imposant els Estat-nació, el de la lluita burgesa per la dominació mundial que es desenvolupà des del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX, mai afermat del tot a la península ibèrica, ha canviat ara completament. Aquella lluita progressista per l’esdevenidor s’ha transformat enguany, en el context de la lluita global per fer front als nous reptes de la humanitat, en una posició molt conservadora, on són precisament els grans Estat-nació els que estan optant pel proteccionisme, el refermament de fronteres, el tancament en si mateixos, l’adopció de mesures coercitives i el control dels principis democràtics liberals i republicans, tot escampant entre el poble la falsa necessitat de seguretat i dominació, la por, la individualització i l’aïllament, estenent el seu pensament únic. Es confirma així, un cop més, el rol reaccionari que el capitalisme exerceix des de fa més de cent anys, entrebancant contínuament el progrés humà. Espanya, amb el seu Estat, és un d’aquests països i, alhora, n’és l’expressió més reaccionària i corrupta d’Europa.
Pensar en les classes populars a Espanya i voler trobar una sortida a l’estagnació del sistema continuador del franquisme requereix mesures que estiguin a l’alçada de la feina que cal fer i que no pot defugir la destrucció completa de tot el que és i representa l’Estat-nació espanyol. En aquest sentit i dins d’aquesta lluita global, Catalunya, el poble català, porta anys demostrant que s’oposa a aquesta manera de fer i de resoldre, tot formant part enguany de l’avantguarda que pretén una eixida progressista a l’actual situació nacional i internacional.
Els progressistes i revolucionaris d’Espanya haurien d’entomar decididament aquesta estratègia que, per tal de sacsejar les consciències del poble espanyol, obliga a defensar la independència de Catalunya per a poder transformar el seu país tot destruint-ne per sempre més l’Estat-nació. S’ha d’ésser conscient que la lluita del poble català per la independència, la igualtat, la democràcia i les llibertats té un abast que va molt més enllà del propi territori.
No és que els podemistes no puguin fer-ho, és que no volen…, ni s’ho plantegen. Cal que primer, doncs, s’autosacsegin. La independència de Catalunya en serà un bon cop de mà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!