Los Castillejos

Los Castillejos va ser un campament militar situat al terme municipal d’Arbolí, a les muntanyes de Prades, destinat a albergar els que feien milícies universitàries. El campament, a més d’Arbolí, també afectava els termes municipals de Vilaplana, Alforja i la Febró. El campament va estar actiu des de 1950 fins a l’any 2000.

Amb una extensió de 645 hectàrees, va ser inaugurat l’any 1951 a la zona actualment despoblada de la Mussara, a la serra de Prades, i es va destinar a la instrucció de les Milícies Universitàries (IMEC) durant els mesos de juny, juliol i agost. Va arribar a acollir fins a 4.000 aspirants a oficials de l’Escala de Complement de l’Exèrcit de Terra, tot i que hi havia capacitat fins a 6.000 soldats.

Els aspirants eren allotjats en tendes de campanya, si bé el campament disposava d’amplis barracons d’obra vista, menjador, dutxes, piscina, forn de pa, tallers, cinema, capella, pista americana, camp de futbol… Les hostes disposaven de tota classe d’avantatges: infraestructura cinc estrelles a les Muntanyes de Prades. Millor que un hotel rural en plena natura o un balneari perquè els que estaven obligats a fer la mili s’hi sentissin a gust i tinguessin entreteniment i joc perillós per preparar-se per a la guerra.

El campament va seguir sent utilitzat per a maniobres de les COE 41 i 42 (Tarragona i Barcelona) i d’altres unitats militars de la IV Regió Militar fins a l’any 2000, en què va deixar d’interessar a l’exèrcit i el campament es va abandonar l’any següent. Es va iniciar aleshores un procés de deteriorament a causa dels actes vandàlics.

Los Castillejos va ser fundat el 1950 i deu el seu nom a una batalla que l’exèrcit espanyol va lliurar el 1860 a les colònies del Marroc. Un dels comandants de la contesa va ser el reusenc Joan Prim. La propietat, que originàriament va ser del general Prim, nomenat Marquès de Castillejos per la Reina Isabel II com a agraïment al seu èxit en la batalla del mateix nom durant la Guerra d’Àfrica, va ser donada a l’exèrcit pels seus hereus perquè fos utilitzada com a campament militar. S’hi va gastar una morterada en inversió pública i infraestructura per preparar els joves en edat del servei militar.

L’any 2003 la Generalitat, mitjançant l’Incasòl, va comprar al Ministeri de Defensa les 645 hectàrees que ocupava la base. Quasi vint anys després, s’hi deuen haver encarregat dotzenes d’informes tècnics i ambientals i tota classe d’estudis, memòries, més informes i altres perles, informacions que deuen restar amagades en algun calaix. Però, en definitiva, a hores d’ara ningú no sap què s’ha de fer en aquest espai privilegiat. I mentrestant l’estat és més deplorable cada dia que passa. Quan s’hagin pensat la utilitat i què fer a l’espai, la morterada i la inversió per tornar-lo a rehabilitar  serà de traca i mocador.

Les propostes i les negociacions per rehabilitar Los Castillejos s’han acumulat durant quasi vint anys sense que se’n materialitzés cap. L’estira i arronsa entre administracions el paga sempre un tercer: la població en general. No pot fer-se’n ús, i cada dia està en un estat més ruïnós, amb el perill que comporta passejar per una zona on poden caure trossos de parets, on hi ha ferros que surten de terra i on no s’ha netejat l’antic arsenal militar o el que és el mateix: l’espai contaminat per projectils.

Les poques parets que es mantenen dretes de l’antiga base militar de Los Castillejos s’amaguen entre la vegetació poc frondosa que hi ha en aquest altiplà de les Muntanyes de Prades. La panoràmica del Baix Camp i del Mediterrani des de l’antiga piscina del quarter, a més de 1.000 metres d’altura, és espectacular. Fins a l’any 2000 només els soldats i reclutes del servei militar podien gaudir d’aquestes vistes. Però la mili es va acabar i les milícies universitàries van deixar de desfilar per Los Castillejos.

Actualment aquest espai està abandonat, i les instal·lacions, construïdes per fer-se passar les ganes de jugar a la guerra durant anys, estan en estat ruïnós i deplorable, amb el perill que això comporta per a la població, la qual passeja per aquest entorn natural, busca bolets o, simplement, xafardeja per aquest antic campament militar. Un dels molts problemes de Los Castillejos són les runes. A la finca hi ha desenes de muntanyes d’escombraries, talussos de les construccions enderrocades que, quan passeges en plena natura i veus un espai militar, i més enderrocat, fan una por de ca l’ample. Tot això causa un impacte paisatgístic i converteix l’espai en una zona degradada i amb els riscos que comporta la presència d’edificacions abandonades, i això malgrat trobar-nos dins d’un espai protegit. Sort d’això!

És tan deplorable veure el seu  estat com saber què fan els estaments públics amb els diners dels contribuents. Uns, l’exercit, els de la guerra, amb diners de tots els ciutadans construeixen a tota pastilla un complex més gran que moltes poblacions i amb els serveis adequats per a un ús més que discutible: ensenyar instrucció i tot aquest entramat. Per a aquesta activitat perillosa i màquina de malgastar diner públic, l’organisme competent devia gastar-se una morterada de diners públics. Com si no hi hagués necessitats urgents amb una millor destinació que aquesta. I el que ve després encara és pitjor. Ho fan servir fins que els interessa i, quan no interessa, a la paperera. En aquell moment que es van abandonar les instal·lacions (habitables i amb totes les hectàrees ocupades), si tot el complex era públic, el més apropiat hauria estat passar-lo a un altre organisme públic i donar-li realment una funció publica. Colònies, natura… o dotzenes d’iniciatives profitoses per a la societat. Res. Ens barallem, no traiem les restes militars escampades, es torna a pagar amb diner públic, no es recepciona perquè no està en condicions i… Així des de fa quasi vint anys. Quina pena de personatges que viuen dels diners dels impostos dels altres.

I una darrera reflexió veient aquest desori tan considerable. Per què coi serveix tota aquesta despesa militar? No podria fer-se servir per a necessitats socials? Així molta més gent en podria gaudir, no només uns quants. A l’estat espanyol hi ha unes forces armades de 120.000 soldats i una despesa militar diària de 54 milions d’euros. I mentre uns segueixen jugant a la guerra,  molta gent passa gana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *