Al vent

Jordi Tudó

15 de febrer de 2019
0 comentaris

Bellvitge (i II)

L’Hospital és una cara de Bellvitge; l’altra és la barriada. Aquí hi ha la descripció de la barriada de Bellvitge.https://ca.wikipedia.org/wiki/Bellvitge

Passejant, parlant, comprant, preguntant, impregnant-me del seu ambient, aquest espai, amb els anys, ha passat a formar part del decorat d’instants de proximitat de la meva vida.

Als diferents bars i cafeteries, mentre demanes un entrepà, un cafè o una aigua, sonen les mateixes televisions: T5 i A3. S’hi escolten debats encesos contra una part del seu territori inqüestionablement indissoluble. Aquestes cadenes fan sang d’una realitat o, millor dit, de la seva realitat. Qui més crida es creu que té més raó. Mentre esmorzo o faig el cafè a Bellvitge consumeixo involuntàriament la teleporqueria de l’enfrontament, de la crispació i del sang i fetge que tira dards enverinats contra una part, se suposa, de la seva ciutadania i del seu territori. Digne de ser estudiat a fons, tot plegat.

Es tracta d’una barriada popular on, com a mínim als bars i cafeteries, els clients consumeixen matí, tarda i nit la brutícia carronyera informativa sense haver-la demanat. I sense  necessitar-la. Consumeixen l’espectacle del poc suc, d’anar a buscar la confrontació barata i la crispació, peti qui peti, on no n’hi ha. Després en aquestes mateixes barriades populars sorgeixen focus importants de radicalitat traduïda en votants de la ultradreta. Un fenomen també digne de ser estudiat.

Alguna cosa, o moltes, s’ha fet malament si no hem estat capaços de construir un sol poble, com deia en Paco Candel. Aquesta és la biografia de Paco Candel:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Candel_Tortajada

Aquestes barriades populars, durant els anys de la dictadura, van ser pioneres en moltes lluites socials, veïnals, en reivindicacions populars, en classes de català en la clandestinitat… I, al cap d’una generació o dues, ens trobem dues societats que viuen paral·lelament l’una de l’altra. I potser el que s’hauria de fer és integrar-nos-hi, bellugar-nos-hi, parlar-hi, intercanviar-nos per poder-nos entendre profundament, més i millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!