Mirades

Arriba el bon temps i les ganes de vacances i això sempre es sinònim d’escapades i viatgets varis.

I diferencio viatges i escapades perquè son dues coses ben diferents. Us heu plantejat mai perquè se li diuen escapades? 

Dóna que pensar… De què estem escapant? Fugim del lloc on habitualment treballem i  vivim per anar a un altre lloc suposadament millor que ens donarà una mica de pau, aire fresc i tranquil·litat? I després quan tornem al nostre punt d’inici, ho fem amb les típiques queixes de ” i ara tornar a la dura realitat…” I dic jo? No formen part de la teva realitat aquestes “escapades”? 

Des de el meu punt de vista, crec que les hauríem d’utilitzar com una pretext per plantejar-nos si allò que nosaltres anomenem la nostra realitat es la que volem viure i sentir. La tornada no hauria de ser dura, ni molt menys, sinó que s’hauria de generar un equilibri entre ment i cor. Entre saber i sentir. 

Molta gent viatja sentint que d’aquesta manera s’enriquirà de noves cultures, experiències i persones que es creuaran pel camí amb mil històries que compartir… però realment penses que si et quedes al poble no podràs viure experiències multi-sensorials?

                                                              

                       
Òbviament, serà diferent però en el fons ambdues juguen amb la mateixa base.                                           

Una servidora parla des de la seva humil experiència. El primer cop que vaig decidir embarcar-me en un gran viatge tota sola va ser fa tres anys i direcció a la Índia. Em trobava en un moment complicat  i pensava que marxar a veure món em podria donar les claus per començar amb el meu viatge intern. Perquè en el fons no es més que això… busquem sempre a l’exterior pensant que estarà allà fora allò que necessitem que ens doni l’equilibri interior.

Així van començar uns mesos llargs d’empalmar viatge amb viatge, sempre buscant, sempre saltant d’un continent a un altre fins que em vaig adonar que allò que em provocava el desequilibri estava en mi. El que em tocava a partir de llavors era viatjar, però viatjar al centre de l’essència d’una mateixa. Només quan prens consciencia del que et toca viure en aquest moment, comences a descobrir que es el que toca treballar per sentir-te amb harmonia tant a nivell físic, com emocional i energètic.

Es ben senzill, si estàs bé a nivell emocional estàs bé a nivell físic. No m’ho invento, ni m’ho trec de la màniga, ho diu el Dr Hammer, el gran mestre de la Medicina Germànica, qui creu que tota malaltia deriva d’un desequilibri energètic.

 El nostre inconscient ens va donant senyals, que la nostra part conscient sembla no voler escoltar. Poc a poc el camp energètic es va debilitant fins que arriba a l’àmbit físic. 

Així es com “apareixen” o millor dit, ens creem les malalties.
I vivim en una societat en que no hi ha temps per tractar al “malalt” perquè això no genera benefici però si genera una cosa  més perillosa : “la presa de consciencia” i això no interessa. No interessa que la mateixa persona sigui capaç de desxifrar quin es l’origen del seu desequilibri, què el nodreix i com ser capaç de solucionar-lo. Però curiosament, només hi ha temps i diners per tractar la malaltia.

I ara que arriba el bon temps i les ganes de vacances, us invito a que viatgeu, però que ho feu al vostre centre, perquè  es aquí on realment us podreu enriquir d’experiències essencials, reals i conscients.

I abans de marxar, i havent donat quatre pinzellades sobre la medicina de Hammer, m’arrisco a llençar una paraula al vent: Biodescodificació. Potser molts ja n’haureu sentit a parlar, però seria interessant que cada cop fóssim més els que en parlem i poder arribar així fins al punt de ser el nostres propis “metges” tant pel que fa a les patologies físiques com a les emocionals. Encara que ben mirat… existeixen realment les patologies físiques si som nosaltres mateixos els que decidim tenir-les o no?

Per si us interessa, us deixo un enllaç sobre un seminari de biodescodificació molt curiós…

http://www.youtube.com/watch?v=9ndMDEFDC7Y

Ares del Pino