Mirades

arts,viatges,opinió i Conèixements

13 de maig de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Publicitat, dietes miraculoses i insatisfacció corporal.

Publicitat, dietes miraculoses i insatisfacció corporal.

 

La nostra societat es veu sotmesa a una permanent pressió dels mitjans de comunicació incitant a un consum massiu de productes i serveis relacionats amb la bellesa. La pressió mediàtica i de l’entorn pot portar sovint a la decisió d’aprimar-se, fet que pot acabar derivant en una alteració del comportament alimentari. Cal tenir en compte que la publicitat, com a transmissora d’estereotips i de productes de culte al cos ha estat considerada influent en la insatisfacció corporal.

Amb l’entrada de la primavera i el bon temps, sentim a moltes persones dir que han de “començar a fer règim per aprimar-se uns quilets”. Hi ha estudis que ens diuen que a l’estat espanyol es gasten 2.050 milions d’euros a l’any en tractaments per perdre pes, i que 6 de cada 10 dones amb o sense problemes de pes han estat “a dieta” en algun moment de la seva vida.

L’obsessió pel pes, el desig que té una persona d’estar prima, i tenir un cos com el que ens venen els mitjans de comunicació fa que qui vol perdre pes de manera ràpida i sense canvis permanents en el seu estil de vida, faci diferents dietes anomenades miraculoses. La majoria d’aquestes són desequilibrades, poden provocar carències nutricionals i causar problemes importants de salut. Dietes que ofereixen una reducció ràpida de pes, sense esforç i sense fer canvis permanents en els estils de vida, però que realment no funcionen. S’aconsegueix una reducció ràpida de pes, però el que es perd és aigua i, en tornar a l’alimentació habitual, els quilos perduts es recuperen ràpidament.

Alguns exemples de dietesmiraculosessón la “dieta dissociada que no mescla hidrats de carboni amb proteïnes; la dieta “Dunkan”, anomenada també dieta proteica, baixa en hidrats de carboni; la “dieta de la lluna”, que depenent de les fases lunars es menja una cosa o una altra; o “les monodietes”, en que es menja sols un tipus d’aliment, (dieta de la síndria, del pomelo, de la sopa de col, de la carxofa…). També existeixen barretes o batuts que substitueixen les menjades.

Aquestes dietes provoquen l’efecte rebot, amb afartaments i ansietat, i és molt difícil seguir-les ja que comporten molt d’esforç. Normalment s’abandonen per monòtones i avorrides. Quan es torna a l’estil d’alimentació que es tenia abans de començar la dieta, es recupera ràpidament el pes perdut, inclús algun quilo de més, ja que el metabolisme s’ha acostumat a funcionar amb menors quantitats d’energia i emmagatzema greix per preparar-se per a una propera restricció.

Si tenim en compte que els canons de bellesa a la nostra societat son uns cossos joves i prims que no corresponen a la realitat, veiem que el missatge va dirigit a totes les persones i de totes les edats. Els mitjans de comunicació, i especialment la publicitat, transmeten aquest model estètic, i pressionen amb missatges subliminals per que la població es cregui la noció de perfecció, l’idea de que el cos és modificable a voluntat i l’eficàcia dels mètodes que ens proposen per aconseguir aquests ideals. Però el que no transmeten és com els ideals de perfecció que arriben als mitjans de comunicació estan manipulats, ja que la majoria d’imatges han estat alterades mitjançant tot tipus de trucs i muntatges, i tot això afavoreix que moltes persones se sentin malament amb el seu cos, i que algunes fins i tot estiguin en perill de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària.

Els trastorns de la conducta alimentària constitueixen un problema de salut emergent que té un fort impacte social en el nostre entorn. La problemàtica d’aquests trastorns és tan variada i multifactorial que exigeix una atenció i una actuació integrals i biopsicosocials que incloguin els aspectes clínics, familiars, culturals, socials i educatius, i que tinguin en compte el vessant de la prevenció, la detecció precoç, el tractament i la reinserció en l’entorn familiar, social i educatiu.

Conseqüentment, aquestes dificultats no s’han de tractar exclusivament des de la perspectiva sanitària. Ens trobem davant d’un problema social i cultural que hem d’intentar aprofundir des dels diferents sectors i agents implicats, per tal de trobar les eines més adequades per donar-hi resposta amb la sensibilitat que requereix l’especial situació de les persones que el pateixen i de les seves famílies. Dos elements clau d’aquest enfocament són l’educació i la prevenció, des dels diferents àmbits i espais de vida. La família, l’escola, els centres de lleure i d’esport, són àmbits bàsics a l’hora de potenciar l’autoestima, l’acceptació de la pròpia imatge corporal, el valor de l’amistat i la capacitat de presa de decisions responsables, especialment dels joves, en un moment de recerca de la pròpia identitat.

Arantxa Luque.
Aprenent a Crèixer,Espai Terapèutic i Psicoeducatiu.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!