Mirades

Vaig néixer a Vinyols, un petit poble del Baix Camp on els meus pares tenien una carnisseria. L’ambient era religiós i de ben petits ens feien anar a catequesis on cada any, a finals de curs, fèiem una sortida d’un dia a algun lloc. Recordo en concret una excursió a Tàrrega on em vaig dur per primer cop una càmera. Deuria tenir uns deu anys. Vam pujar a esmorzar a Sant Eloi i em vaig fixar en el reflex que el campanar feia dins d’un petit llac ple de nenúfars. Vaig disparar la foto pensant i calculant molt bé l’enquadrament. Durant aquella setmana vaig estar emocionada esperant que el meu pare em portes el carret revelat, només pensant en com havia quedat aquella imatge. Encara avui em fa gràcia mirar-la però sobretot em fa gràcia recordar l’emoció que vaig sentir mentre esperava veure-la, la mateixa que sento després d’una sessió de fotos o d’una boda que tot i que arribi a les quatre del matí m’he de posar a descarregar targetes i a revisar el material buscant aquelles fotos que en el moment en que les he disparat ja tinc el pressentiment que seran les que més m’agradaran.
 

La veritat és que no ho sé, m’agrada molt passar desapercebuda i crec que això ho aconsegueixo involucrant-me molt amb la gent. Reconec que sóc curiosa, m’agrada conèixer la gent per la qui treballo, m’interessa la seva vida, que fan, a que es dediquen, quants anys porten junts, com es van enamorar, etc. Si els conec tot és més fàcil, tots estem més còmodes i tot flueix més natural.
 

-Què vols expressar amb les teves fotos?
 

Vull veure vida, llum, sentiments, moviment, emocions… Les fotografies són pura màgia, et fan arrencar un somriure, et fan plorar d’emoció, et fan sentir nostàlgia Em fa feliç que algú pugui sentir això en una fotografia meva, per exemple, l’altre dia estava en una boda i se’m va acostar el tiet d’un nuvi que li havia fet la boda l’any passat a agrair-me la fotografia que els vaig fer als seus pares en un moment que aquests es van ficar a ballar mentre de fons tota la família els observava mig plorant de l’emoció . Aquell moment va ser molt bonic i ara que el seu pare falta, aquesta imatge significa molt per ells.
 

-És fa difícil viure de la fotografia?
 

Depèn del que necessitis per a viure. Jo el que sempre he tingut molt clar és que per a mi el més important és fer quelcom que m’agradi i la fotografia per a mi és molt, des que vaig acabar el COU que vaig començar a estudiar fotografia, primer a l’escola d’Art de Tarragona i després al Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. No m’imagino la vida sense una càmera.
 

-Què és el que més t’agrada retratar?
 

M’agrada molt la fotografia documental: la gent, el moviment, la quotidianitat, etc. Sóc una persona que no para mai quieta i crec que això és veu una mica en les meves imatges on sempre intento que surti la gent en acció. En un casament m’ho passo pipa perquè hi passen moltes coses, hi ha moltes històries, moltes persones, molts moments, molta festa…
 

-Tens algun referent artístic en el món de la imatge?
 

M’agraden molt els treballs personals de Cindy Shermann i Jürgen Klauke, els assatjos de Berger i Mohr, la fotografia documental de Richard Frank, el Paris d’Eugène Atget, els retrats de Richard Avedon, l’Espanya oculta de la Cristina Garcia Rodero, la fotografia en les pelis de David Lynch o el color en les d’Almodòvar, etc. La veritat és que en tinc molts i de cadascun m’interessa algo, no sóc una fan de tot el que fan sinó que vaig bevent d’aquí i d’allà. Aquests dies el meu germà m’ha descobert a Philip-Lorca de Corcia que té una sèrie de retrats que també m’agraden força.
 

-La fotografia és un reflex fidel de la realitat o sovint una versió millorada. Què n’ opines?
 

Ni una ni l’altra, jajaja. Per a mi una fotografia és un moment de la realitat que depenent de l’ull que el mira pot significar una cosa o una altra. Per exemple, imagina que anem tu i jo a un mateix espai, per exemple una gasolinera. Ens demanen que entreguem cinc fotos. Tu et fixes en el color dels cotxes parats, en la manguera, en les llums del rètol, etc. A més a més tanques molt el pla tocant quasi l’abstracció. Jo em fixo en la paret blanca a mig pintar del bany i en el noi que hi està repenjat fumant-se un cigarret, en l’asfalt del terra tacat de greix i en un gat que s’allunya silenciosament, en el senyor que fica gasolina als cotxes, en uns nens amb bicicleta que inflen les rodes, etc. Estem al mateix lloc i les dos hem vist coses diferents, qui reflexa la realitat? Qui ofereix una versió millorada?
 

Aquí baix tenim la sort de gaudir de llocs fantàstics, ja sigui per tirar fotos o per perdre-s’hi passejant, anant en bici, etc. A mi m’agrada molt la platja i la zona del Fangar és un dels meus llocs preferits tot i que hi vaig poc, també m’agraden molt les cales del Perelló i evidentment els Ports. Però d’on sóc molt fan i a on vaig molt sovint a tirar fotos és a la platja de la Xiquina, és un indret que tenim tan a prop, amb el riu de fons, el bosc.

S.A.