Mirades

-Amb un llapis i una caixa de colors n’hi ha prou per canviar el món?

No, ni de bon tros. Des del meu punt de vista el món canviarà el dia que hi hagi un canvi de consciència de les persones que l’habitem. Serà la suma de milions de canvis individuals. Res imposat des de fora. Ja no necessitem un Estat que ens digui el que està bé o no, o el que hem de fer o deixar de fer. Sóc optimista i penso que aquest canvi de paradigma està arribant.

-Què et va decidir a agafar un full i començar a crear?

Com ja he dit altres vegades la pregunta seria: Què et va fer decidir deixar de fer-ho a tu? De petites a totes les persones ens encanta agafar un full o el material que sigui i crear. Però a poc a poc ho anem deixant de fer, el judici dels mestres, pares, companys… Al sistema actual no li interessen persones creatives que inventin una nova manera de fer.

-Què té de irreverent la il·lustració que no tinguin les altres arts?
Des del meu punt de vista, res. Totes les arts poden ser irreverents.

-Els teus dibuixos transmeten amor i tendresa. Sense la ràbia i indignació es poden guanyar batalles?

Sens dubte. Al meu entendre mitjançant la ràbia i la violència es poden aconseguir canvis, però igual que Gandhi penso que “el que s’obté mitjançant la violència, només es pot mantenir amb violència” i no és aquest el canvi que jo busco. No pretenc ni molt menys jutjar la violència. La ràbia i la indignació són grans motors de canvi, però penso que l’amor encara ho és més.

-Què segueix emprenyant més al llapis d’en Joan Turu?

Moltes coses; que hi hagi cases buides, les fronteres, el racisme, l’especisme, l’abús de poder i d’autoritat, el masclisme, l’homofòbia, el sistema capitalista, que es retalli en sanitat, en educació… però procuro no quedar-me amb aquest sentiment, el dia que ens esborrin el somriure hauran guanyat.

-Et vas formar a l’Escola d’Art de Manresa. Creus en allò del “pensa globalment, actua localment”?

Totalment. Només em puc responsabilitzar d’allò que està a les meves mans. Ens ha tocat viure en uns temps en què pots saber al moment les milers i milers d’injustícies que s’estan vivint en molts punts del planeta, i això desanima, ens va gran. Penso que és una de les armes del sistema perquè ens quedem al sofà apàtics. Ens saturen d’informació perquè creguem que no hi ha res a fer, però hi ha molt a fer, i com diu en Miquel Martí i Pol: tot està per fer i tot és possible.
Des de els nostres pobles podem contribuir a canviar el món?
Penso que el primer que hem de canviar, com ja he dit, som nosaltres, la manera com ens relacionem amb les persones que tenim al voltant, a on anem a comprar, el que mengem…

-Com veus el món de la il·lustració actualment a Catalunya?

Des de la meva experiència diria que per un costat és un mal moment, ja que com passa amb la majoria de feines el volum de feines està baixant i aquest fet fa que il·lustradors novells tinguem menys oportunitats d’entrar en aquest món; però per l’altre, amb internet i les xarxes socials se’ns ha obert un món de possibilitats. Ara mateix des de casa, un llapis i connexió a internet pots arribar a l’altra punta del món. Jo ara estic il·lustrant la portada d’un cd de música per a un grup de Veneçuela que no coneixia de res… i ells no sé pas com han arribat a mi!

-Què li demanes al futur de la il·lustració i quin creus que és el paper que ha de tenir l’art en els temps que corren?

A la primera pregunta no sé què respondre: suposo que em continuï donant de menjar. I a la segona, que penso que l’art és expressió, i que per tant és una eina per treure de dins cap a fora. Ens passem el dia engolint informació de fora cap a dins i penso que és important equilibrar la balança. Animo la gent a fer-ho. Jo la sensació que tinc quan expresso és com si alliberés parts de mi. No cal ensenyar a ningú el que has creat si no vols, ni preocupar-se per el resultat. El sol acte de crear ja és alliberador. Gaudeix del procés!

-Quina simbologia té el pardalet en els teus dibuixos?
Un dia un ocellet em va dir que l’amor era la resposta a la majoria de les meves preguntes. Des de llavor m’agrada dibuixar-lo acompanyant els meus personatges. 

Sílvia A.