Ara que corren temps de radicalitat, fora bo mirar enrere i rescatar el breu cicle vital d’en Salvat Papasseit, 1894-1924 És una manera com una altra de conjurar la mediocritat ambiental i d’alliçonar-nos tots plegats amb la biografia i l’obra d’algú que en néixer ja ho tenia tot perdut. Fill de l’anarquia, vestí la seva vida amb la traça d’una obra poètica única en l’inventari de la literatura nacional. Va evolucionar des de l’anarquia genètica a l’acràcia il•lustrada, passant pels nous corrents literaris que sorgien a Europa. No va ser una vida fàcil, la seva. Mai ho ha estat per a la gent com ell. No és fàcil la vida des del cantó de la veraç radicalitat “Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll”. I encara, “Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. -Avui, demà i ahir S’esfullarà una rosa: I a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!