ALBINYANA NO VOL PAGAR PEATGES

Deixa un comentari

El municipi d’Albinyana ha perdut molt del seu passat arquitectònic. Malgrat que encara conserva edificis i patrimoni, del castell que hi havia a Albinyana, prop de l’església, tan sols en queda el nom d’un carrer, i del de l’Esquernosa o de l’Esquena Rosa (“Castrum de Squena Rosa”) esmentat des del segle XI, prop del Santuari de Sant Antoni de Padua dalt de la Serra del Quadrell, es conserven restes de muralla i la base d’una torre de vigilància.

Al mateix municipi, a les Peces, hi ha edificis notables dels segles XVI-XVII com Cal Gener amb els seus magnífics esgrafiats a la façana, o Cal Miró que antigament era un hostal on hostatjaven els viatgers que passaven per la carretera de Valls.

En Joan Amades en el seu extens costumari (volum II, pag. 354) descriu un parell de danses que es ballaven per Carnestoltes a Albinyana i a les Peces: “la fadrinalla, proveïda de llargues faixes i d’una bandera, surt pels carrers ballant el ball anomenat de la bandera o de les faixes, en què, amb diferents alternatives, hom forma ponts per sota dels quals passen els balladors. Les evolucions són molt variades. La figura principal la constitueixen el pont, per tal de passar-hi per sota, i el saltironar i guimbat amb tot delit i lleugeresa”.

Més endavant fa esment d’un ball semblant  al que anomena el Ball de Bandera ballat a les Peces “El ballaven homes sols, que duien faixes. Les evolucions no eren fixes, variaven a caprici del banderer. Feien molt cargols i giravoltes. La figura més acusada era el pont fet amb una faixa sostinguda per dos ballaires, un per cada cap, i per sota del qual passaven tots els altres. Feien molta gatzara i voltaven tota la població, ballant vegades i més vegades”.

A l’edat Mitjana tot aquell que travessÉs les terres d’un senyor havia de pagar un impost de pas (deslligar el canut). Qualsevol servei havia de ser abonat. Fins i tot travessar un pont, és a dir creuar el riu sense mullar-se. Aquets peatges van deixar en la toponímia penedesenca exemples com El Pago al terme de Subirats.

La llei passava per sobre el pont. Sota hi havia el buit. Les faldes del pont quedaven fora de la llei: no calia pagar cap tribut per passar el riu descalç o per aprofitar-se de l’aixopluc de la pluja, però, allà tampoc hi arribava la defensa del senyor. Els espais sota els ponts es van convertir en llars de llibertat i marginalitat (captaires, lladres, bandolers…).

En el text transcrit, en Joan Amades subratlla que en els balls de Carnestoltes d’Albinyana i les Peces la figura més acusada era aquella en que els balladors passen repetidament per sota el pont. Aquest pas sota el pont de faixes representa l’esperit carnavalesc de trencament de l’ordre social establert i del desig del poble de no sotmetre’s a l’explotació del senyor i els seus peatges.

Publicat a El 3 de vuit (10-08-12)

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 10 d'agost de 2012 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.