SEXOLÒGIC

SEXOLOGIA I SALUT SEXUAL

20 d'agost de 2015
0 comentaris

LA MONOGÀMIA I LA NATURAL PROMISCUITAT DEL DESIG SEXUAL.(i 2)

La sexòloga asturiana,Anina Fernàndez, ja citada a l’ apunt d’ abans d’ aquest(4), ens fa veure el clixé de la fotografia de la monogàmia, ho capgira i resulta  que de  l’ experiència de cada dia, i no només d’ara, sino de sempre o gairebé sempre , en podem deduïr que, poc o molt, sempre topem a la història humana amb la promiscuitat del desig sexual  i que el més lògic és pensar i deduïr que la promiscuitat del desig sexual és una cosa natural.

La monogàmia és complicada perque se l’ ha vinculada a l’ exclussivitat del desig sexual cap a una persona, excloent la resta de l’ humanitat.Però també perque és vincula l’ existència d’ aquest desig sexual a l’ amor i això socialment està més carregat encara damunt del génere femení, que sempre ha de justificar l’ existència d’ un desig sexual vinculant’el a l’amor, no vol dir que a l’ home no se li demani, però amb moltíssima més tolerància.

L’ enamorament dura de tres mesos a tres anys o potser quatre o cinc, però dificilment va més enllà, i nodreix extraordinariament el desig sexual i tota la sexualitat en  general, però s’ acaba,l’ enamorament s’acaba un dia i s’ ha de gestionar tot, la parella, l’ amor,i el desig sexual sense l’ enamorament,un gran repte molt dificil d’ assolir,sobretot si la relació ha tingut com a únic motoret el desig sexual.

Avui per avui,socialment, està admesa la poligamia sequèncial, és a dir, primer una parella i després un altre, els còps que faci falta, però simultaniament,no,socialment no és admés,almenys avui per avui. Això implica que quan una  relació extraconjugal és descoberta  es trenca,generalment, la parella estable i en surt una trencadissa familiar monumental i moltes vegades alhora que es comença el muntatge d’ un altra estructura familiar similar a la precedent, però amb totes les càrregues de les families anteriors.

Tots aquests desgavells familiars i personals és podrien estalviar amb un reconeixement social de la promiscuitat del desig eròtic i sexual.Caldria un gran consens social per que això fós aixís i en situacions com les que hem descit al paràgraf d’ abans, hi hagués un punt de prudència i d’ espera per tal de veure si aquella nova relació només era basada en el desig sexual o només en l’ enamorament  i no prendre decisions que després s’ esdevenen maldestres,doncs han portat a trencar una relació amb l’ home o la dona de la seva vida pel sol fet de que s’ha descobèrt que un conjuge  ha portat a la practica la natural promiscuitat del seu desig erotico-sexual.

Ara bé, aquests consens social sembla que hagi de tardar a arribar.

Miquel Maresma, metge. Diplomat en Sexologia per la Facultat de Medicina de Marsella.

Resum: La monogàmia no és natural, però no és impossible / L’enamorament dura de 3 mesos a 3,4 o 5,anys i prou / En la nostra societat s’ ha viscut i es viu amb el desig eròtico-sexual vinculat a l’ amor i a l’ exclussivitat sexual /La promiscuitat eròtico-sexual és natural / Ens hem de començar a acostumar a conviure amb la natural promiscuitat del desig eròtic,però perxò cal un gran consens social,que ara no tenim. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.