LA MONOGÀMIA I LA NATURAL PROMISCUITAT DEL DESIG SEXUAL.(i 2)

La sexòloga asturiana,Anina Fernàndez, ja citada a l’ apunt d’ abans d’ aquest(4), ens fa veure el clixé de la fotografia de la monogàmia, ho capgira i resulta  que de  l’ experiència de cada dia, i no només d’ara, sino de sempre o gairebé sempre , en podem deduïr que, poc o molt, sempre topem a la història humana amb la promiscuitat del desig sexual  i que el més lògic és pensar i deduïr que la promiscuitat del desig sexual és una cosa natural.

La monogàmia és complicada perque se l’ ha vinculada a l’ exclussivitat del desig sexual cap a una persona, excloent la resta de l’ humanitat.Però també perque és vincula l’ existència d’ aquest desig sexual a l’ amor i això socialment està més carregat encara damunt del génere femení, que sempre ha de justificar l’ existència d’ un desig sexual vinculant’el a l’amor, no vol dir que a l’ home no se li demani, però amb moltíssima més tolerància.

L’ enamorament dura de tres mesos a tres anys o potser quatre o cinc, però dificilment va més enllà, i nodreix extraordinariament el desig sexual i tota la sexualitat en  general, però s’ acaba,l’ enamorament s’acaba un dia i s’ ha de gestionar tot, la parella, l’ amor,i el desig sexual sense l’ enamorament,un gran repte molt dificil d’ assolir,sobretot si la relació ha tingut com a únic motoret el desig sexual.

Avui per avui,socialment, està admesa la poligamia sequèncial, és a dir, primer una parella i després un altre, els còps que faci falta, però simultaniament,no,socialment no és admés,almenys avui per avui. Això implica que quan una  relació extraconjugal és descoberta  es trenca,generalment, la parella estable i en surt una trencadissa familiar monumental i moltes vegades alhora que es comença el muntatge d’ un altra estructura familiar similar a la precedent, però amb totes les càrregues de les families anteriors.

Tots aquests desgavells familiars i personals és podrien estalviar amb un reconeixement social de la promiscuitat del desig eròtic i sexual.Caldria un gran consens social per que això fós aixís i en situacions com les que hem descit al paràgraf d’ abans, hi hagués un punt de prudència i d’ espera per tal de veure si aquella nova relació només era basada en el desig sexual o només en l’ enamorament  i no prendre decisions que després s’ esdevenen maldestres,doncs han portat a trencar una relació amb l’ home o la dona de la seva vida pel sol fet de que s’ha descobèrt que un conjuge  ha portat a la practica la natural promiscuitat del seu desig erotico-sexual.

Ara bé, aquests consens social sembla que hagi de tardar a arribar.

Miquel Maresma, metge. Diplomat en Sexologia per la Facultat de Medicina de Marsella.

Resum: La monogàmia no és natural, però no és impossible / L’enamorament dura de 3 mesos a 3,4 o 5,anys i prou / En la nostra societat s’ ha viscut i es viu amb el desig eròtico-sexual vinculat a l’ amor i a l’ exclussivitat sexual /La promiscuitat eròtico-sexual és natural / Ens hem de començar a acostumar a conviure amb la natural promiscuitat del desig eròtic,però perxò cal un gran consens social,que ara no tenim. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *