La sexualitat en la discapacitat intel·lectual

Col·laboració especial de Lluís Fortuny

El fet de que una persona presenti discapacitat intel·lectual no l’incapacita ni limita necessàriament en l’àmbit sexual. De tota manera hi ha una sèrie d’aspectes que influeixen en la seva sexualitat, com ara:

 

1.- La dependència de pares o tutors, educadors i altres professionals.-

Son persones tutelades en molts aspectes de la seva vida i en especial en l’àmbit sexual. Les actituds de l’entorn respecte a la seva sexualitat poden influir molt més en ells i elles que en altres persones. Si, per exemple, mostren tendències homosexuals i els pares i/o educadors les rebutgen, els serà molt difícil poder expressar-les. Si tenen un entorn permissiu, sensible a les seves necessitats afectives i sexuals, les possibilitats seran majors que en un entorn restrictiu i ple de pors. De tota manera cal dir que n’hi ha que son prou llestos com per amagar-se’n i poder gaudir d’experiències que altres els prohibeixen.

 

2.- La desinformació.- Hi ha entorns que per por o per manca de recursos no els informen adequadament en l’àmbit de la sexualitat. Hi ha qui creu que parlar-los de sexualitat serà incitar-los o que és millor només contestar a les seves preguntes. És còmode quedar-se amb la idea de que aquests temes no els interessen perquè no en parlen. Recordo un noi amb discapacitat que em va dir “Això que t’explico no els hi puc explicar als meus pares, en fa por”. El noi no sentia receptius als seus pares i tenia raó. A vegades també hi ha pares que diuen “És que no ho entendrà”, però sovint és ell o ella que no sap com explicar-ho. No parlar-los clarament d’aquests temes és abocar-los a que busquin informació a través d’altres companys, sovint tant desinformats com ells, per la TV o internet i a vegades es faran pel·lícules que no son, com quan una noia amb discapacitat li deia al seu xicot “No et posis el preservatiu que em deixaràs embarassada”.

 

3.- La tossuderia.- Recordo a una professional de l’àmbit sanitari que un dia es lamentava de que els discapacitats intel·lectuals fossin tant tossuts. Bé, n’hi ha de tossuts i de no tant tossuts, és clar. De fet son com son i més que lamentar-nos de la seva manera de ser caldria esbrinar perquè son així. Que persones més fràgils, més insegures i amb més dificultats en molts àmbits que altres persones siguin tossudes es pot entendre com una manera de mantenir en seu criteri, com manera de no deixar-se influenciar per altres amb més capacitats mentals, o perquè abracen idees d’altres que no han fet seves i no entenen, i així difícilment poden raonar-les. De fet els seus raonament sovint son pobres.

 

4.- La masturbació.- És relativament freqüent que en els centres de persones amb discapacitat hi hagi algun noi (mai m’he trobat que fos una noia) que tingui dificultats per masturbar-se. El noi acostuma a posar-se molt nerviós quan intenta de manera maldestra masturbar-se. Aquesta situació pot generar comportaments agressius que remeten quan el noi aprèn a fer-ho bé. Però, és clar, el dilema és com ensenyar-lo a masturbar-se adequadament? I, qui ho fa?. M’he trobat des de la noia que masturbava sistemàticament a tot noi de nivell profund que tenia una erecció a l’altre extrem en el que un equip de professionals, després de parlar-ne en profunditat i havent provat altres coses, han considerat que una persona de l’equip havia de masturbar a un noi una única vegada per ensenyar-lo a fer-ho bé. D’altres vegades, i tenint present la possibilitat d’enganxament emocional, han estat un noi i una noia els que ho han fet. En tot cas és una decisió molt difícil, diria que la que més en l’àmbit de la sexualitat i la discapacitat, que cal tractar de manera molt seriosa, tot esgotant altres vies abans d’arribar a aquest punt. 

 

 

 

Lluís Fortuny i Roquer

Psicòleg Clínic i

Màster en Sexualitat Humana

617-86-50-25
lfortuny@copc.cat

Agraïm al Dr. Lluís Fortuny la seva col·laboració en un tema tan dificil com aquest però que ell coneix abastament, essent, per nosaltres, el professional més entés del nostre país en aquest apartat de la sexologia,també a nivell internacional ,doncs no podem oblidar la seva brillant intervenció al Congrés Mundial de Sexologia de París l’ any 2001.
Així doncs també va participar al Congrés Mundial fet a Cuba l’ any 2003 amb una ponència en relació a les actituds dels professionals en l’àmbit de la sexualitat i la discapacitat intel·lectual.

De totes maneres cal tenir en compte que en Lluís Fortuny abasta,com a bon professional que és, tots els àmbits de la sexologia clínica i així ho desemvolupa en la seva pràctica professional.

www.sexològic.cat

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *