Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Vital

                     gemec     

                                                                                                                  dolor
                                  
                                                                          renou

                                         puresa
                                                      
                                                   
             els plaers i les passions

                                                       
                                                              sol al món

                                             carícies

                                                                                            abraç
                                                                                      

                                                                                                          sospir

              
                                                          crit

                               
                                                  
                                                         silenci

                                               
                                                                                                              
                                                         eternitat     



  1. Sintètic i experimentador aquest nou poema. M’agrada! (Compte: s’ha escapat un “suspir” suplantant “sospir”).
    Espero amb candeletes el proper!

Respon a Ponentina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La rambla per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent