Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Tinc ressecs els ronyons i em molesta la pell

Jornada laboral, d’Abel Ramon:

Em molesta la pell.

Tinc ressecs els ronyons

i em molesta la pell.

La caiguda en la son

pronuncia esgarips

i remor de somort.

Tinc record i tensió.

Em molesta la pell.

Quan fa fred em molesta el tendó.

M’incomoda -avantbraç-

un fragment de la cama.

Tinc estralls al peu dret

i em molesta la pell.

Arrancat de matí,

m’he cuinat un pot d’escuma.

Però drecera.

Violí.

Drecera.

Em molesta la pell.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poetes referents per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent