Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 18 de febrer de 2012

Tercer Poemari: Crisi

Amb tots vosaltres “Crisi” (2012-2013)

 

En temps de crisi (I):


Dedicat a l’Anna.

 

No tenguis por.

El renou que sents al carrer

és de gent com tu i com jo.

Tresquen,

cercant,

a vegades frenèticament, a vegades amb més pausa,

qualque cop s’aturen, i tot.

Però no t’equivoquis malpensant.

No maquinen res d’especial

ni trafiquen males influències cap a ningú.

Simplement van i vénen sense aturall.

Onades vers les roques.

Núvols cap als cims.

Ocells entre branques.

Ja ho sabem: fan xivarri i incomoda.

Et molesta sovint.

Tots som humans

i encara que molts cops ens espantem

i ens tanquem a casa

ens volem

ens necessitam.

Per estimar-nos, per estar plegats.

Sense por

sense por

sense por.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent