La destral amagada, per Abel Ramon:
No es veu.
Gemega a les nits,
o fa que té basques.
Sempre té por.
Rau com somorta a l’interior de la part somrient;
però tard o d’hora hi ha una fractura,
i un tambaleja, s’esllavissa, recorre un oblit tenaç.
Tard o d’hora,
acaba sortint la destral,
sí.
Talla invisible un aire
que fins avui havies estat respirant.
Acostuma’t-hi.
Tu tens també
sempre
la destral amagada.