Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Tard o d’hora acaba sortint la destral

La destral amagada, per Abel Ramon:
No es veu.

Gemega a les nits,

o fa que té basques.

Sempre té por.

Rau com somorta a l’interior de la part somrient;

però tard o d’hora hi ha una fractura,

i un tambaleja, s’esllavissa, recorre un oblit tenaç.

Tard o d’hora,

acaba sortint la destral,

sí.

Talla invisible un aire

que fins avui havies estat respirant.

 

Acostuma’t-hi.
Tu tens també
sempre
la destral amagada. 

 



Respon a Air Jordan Classic Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poetes referents per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent