Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Pioners

Audiències ignorants,

personatges temeraris,

ombres farsants,

envoltats de calitja,

caminen per bassiots,

amb el fang fins els genolls,

fiten de molt lluny els penya-segats.

Ai las, els dolorosos penyals!

No s’hi arriba en una passejada, no!

Són anys i anys d’aixecar-se

de matinada,

pegar una bona suada,

i quan entra el dematí

arreplegar.

Refugiar-se a l’ombra de les cases (i esperar).

Que passi el dia i arribi l’horabaixa

en què el sol deixa de picar

i tapareres i ametllers alenen.


Llavors, cossos morts bequen a les platges.

Però nosaltres vivim!

És l’hora de sortir i acabar l’escarada.

La tasca és clara i les eines fa anys que, esmolades, saben cloure-la.

Abans del capvespre tenim l’oportunitat

de finir-ho tot.

Seguir lluitant com a essència de l’existència.

Aprofitar el temps per allò que importa.

Deixar enrera la desolació.

I en arribar la nit,

jeure (i descansar).

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent