Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

No tremoles, no tems, no t’angunies

Un fragment de les obres completes de Marià Villangómez:

¿No tremoles, no tems, no t’angunies,

amada, de mirar l’amor, gran riu

desbordat fins el marge més esquiu,

estès fins al teu cos per amples vies?

El seu triomf al caire dels teus dies,

el seu poder que munta, et nega, viu

ran del llavi que encara li somriu,

no t’esvera? No fugis: no podries.

Si et miro els llavis, és amor que veig.

Si els ulls, no una mirada: un clam pregon

on espera una glòria turbulenta.

T’han d’estimar, t’estimo. Un espireig

en tu abaixat m’exalta sobre el món.

Caure en tu m’és victòria violenta.

Font: Edicions del Mall, Barcelona 1986 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poetes referents per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent