Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

No és que caigui la nit

és que està a terra.

L’hem passada plegats

sense parar

vivint-la

alenant

panteixant

movent-nos d’un costat a l’altre

-moment a moment-.

Ens hem mirat

hem parlat

i ens hem tocat molt

-tot el que hem pogut-.

Ara que reprenem el dia,

els ossos se’m trenquen

i els músculs criden que no poden més,

que nits d’aquestes dimensions

se’n viuen poques a la vida,

i que, exprimint-les així,

cada dia apareix

com si fós l’últim,

el final.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La rambla per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent