Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Publicat el 3 de juliol de 2016
Ningú no ens escolta; el lleu alè de la sang
Sense memòria de la mort, de Salvatore Quasimodo:
La primavera aixeca arbres i rius;
no escolto la veu pregona,
perdut en tu, estimada.
Sense memòria de la mort,
units en la carn,
la remor del darrer dia
ens desvetlla adolescents.
Ningú no ens escolta;
el lleu alè de la sang!
Feta una branca,
floreix en el teu flanc
la seva mà.
De plantes pedres aigües
neixen els animals
en l’exhalació de l’aire.
Llegit a: Salvatore Quasimodo. Obra poètica. Edcions del salobre, Pollença 2007.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poetes referents per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent