Hi ha gent que ha nascut
directament per morir,
com els arbres de Sa Serra
o els animals del Pla.
Progradament,
com en els versos del poeta.
Altres obren els ulls
i destapen les porositats de la pell.
Alenen fort i s’esforcen en captar
aquell matís
o algun altre detall,
el somriure,
la carícia,
la comprensió.
Viuen per sentir
amb l’esperança de la llibertat
Senten
per morir tanquils.
Especialment lúcids els 2 darrers versos: “Senten/per morir tranquils”. Aquest poemari arriba al moll de l’os de les petites misèries humanes, amb concisió, tendresa i lucidesa.
I sí, és un bon Sant Jordi!