Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 22 d'abril de 2010

Néixer i morir

Hi ha gent que ha nascut

directament per morir,

com els arbres de Sa Serra

o els animals del Pla.

Progradament,

com en els versos del poeta.

 
Altres obren els ulls

i destapen les porositats de la pell.

Alenen fort i s’esforcen en captar

aquell matís

o algun altre detall,

el somriure,

                  la carícia,

                                la comprensió.

Viuen per sentir

                         amb l’esperança de la llibertat

 
Senten

           per morir tanquils.




  1. Especialment lúcids els 2 darrers versos: “Senten/per morir tranquils”. Aquest poemari arriba al moll de l’os de les petites misèries humanes, amb concisió, tendresa i lucidesa.
    I sí, és un bon Sant Jordi!

Respon a arnau d. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quaderns de la badia per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent