Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Llum
Vius entre coses extraordinàries.
La bellesa ens envolta
i alguns passam els dies descentrats.
Si em fix en els teus blaus,
en els miralls s’hi identifiquen
coses molt concretes.
Claretat i cels.
Lluentor i violetes.
Simplicitat i verds.
Els edificis grisos tenen el seu què,
i negres són els carrers, i les vies del tramvia
-per on creuen dones velles i joves-.
També són plens els camins
que porten
les persones al mar.
L’arena blanca acull tothom i l’aigua transparenta,
deixant veure els teus peus rosats en ficar-los
mentre els ulls lluents no deixen de fixar-se en
tot.
És llum que travessa les pupil·les,
ens atrapa
i ens fa especials.