Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 27 d'agost de 2011

Jean Paul

Estirat

panxa avall

espires profundament.

La caiguda ha estat de les que fan història

i romans en estat de xoc.

Estàs mig atrapat,

quasi no et pots moure,

i et veig esbufegar.

                               ———-

Estic segur que te’n sortiràs,

pels gestos que fas

i per la manera que tens de mirar,

amb una expressió d’esforç i d’autosuperació.

                                ———-

Veig que comences a moure un braç!

La situació és fora de perill.

Seguiran de prop el teu estat

i procuraran que te’n surtis.

Perquè t’estimen,

                            t’adoren.

La seva ajuda és pluja

per créixer en cada una de les caigudes.

Una i altra vegada

no paren de repetir:

                                 -“Aixeca’t”.

                                                    -“Aixeca’t”.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La rambla per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent