Estirat
panxa avall
espires profundament.
La caiguda ha estat de les que fan història
i romans en estat de xoc.
Estàs mig atrapat,
quasi no et pots moure,
i et veig esbufegar.
———-
Estic segur que te’n sortiràs,
pels gestos que fas
i per la manera que tens de mirar,
amb una expressió d’esforç i d’autosuperació.
———-
Veig que comences a moure un braç!
La situació és fora de perill.
Seguiran de prop el teu estat
i procuraran que te’n surtis.
Perquè t’estimen,
t’adoren.
La seva ajuda és pluja
per créixer en cada una de les caigudes.
Una i altra vegada
no paren de repetir:
-“Aixeca’t”.
-“Aixeca’t”.