Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 15 d'abril de 2012

Elements

Era primavera

i els núvols mantenien

constants insinuacions.

T’havies passat el dia revolcant-te pel terra.

Havies aconseguit una expressió feliç en el meu rostre

de vida nova

                     pura

                             simple.

Finalment plogué i ens banyàrem.

          —–

Ara, girat cap a tu,

seguesc la silueta del teu rostre

a les fosques. És el teu o el meu?

La teva sang i la meva fluint plegades.

Un alè profund que omple de serenor.

Estels m’han fet trobar-te

i crear llum que ens acompanya en la persecució del temps,

amb una abraçada infinita.

Generosament,

al ritme de la vida,

estimam

ho donam tot

existim

contemplant la grandesa

de l’aire, de l’aigua, de la terra,

                                                  del món.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent