Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 2 de gener de 2015

Cops

 

Aparèixer només per colpejar

quin sentit té?

 

Un sol cop sec

deixa un desasossec etern

en un paratge àrid i ple de morques.

 

En què vas pensar quan decidires que volies existir?

En una consciència o en dues?

 

Inconcebible

és cercar un lloc per algú que no hi és

ni hi serà mai.

Com es pot portar una existència inexistent?

i sobretot, com es pot retrobar

la serenor arrassada

d’una ànima ara ofegada

per la cendra

del foc

devastant.

 

 

 

 

 

 



  1. Excel.lent poema. De lo milloret que has escrit.
    Encara que, en un cert sentit,denota la presència d’una vomitada vital, el poema es molt clar i contundent amb imatges atrevides.Endavant.

  2. Gràcies. Aquesta és la idea. De la vomitada inicial anar modelant els termes, donant-los forma en diferents versions progressives, directament aquí al blog. Sempre en construcció.

Respon a Jordi Soler Cuart Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cops per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent