Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

De la pell trencada en tinc la descendència

La solitud de les balenes,  d’Abel Ramon:

I

Sota la intempèrie dels volcans hi havia flors i culpa.

He vist el crit en la remor de la fosca.

A estones no sé qui és que relata;

davall cauen sorolls en alerta

amb les estries salfumades.

Penso en la solitud de les balenes.

II

La nit abans de la paraula viva

i quadrangular

tu eres la meva esperança.

Quin do de fressa endins

s’endú la fosca pedra?

He estat revisitant aquell crit,

la grisa fondalada,

però avui era dimarts i bombejava l’abisme.

III

He recollit el fragment

més aspre de

l’altar perdut

del meu dolor.

De la pell trencada

en tinc la descendència.

M’envien missatges migpartits

que encara no sé llegir.
 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poetes referents per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent