Inspir poètic

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. Amor eixut ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 2 de maig de 2010

Buit de dolor

Quan les ferides es curin

i pugui sortir

d’aquest buit de dolor

recordaré aquest temps.

 
Dies tristos passejant pel parc

amb la neu al cos

i el sentiment de no saber on anar

de no anar enlloc.

Carrers buits en la tarda de diumenge.

Un cinema per refugiar-se

de la pròpia realitat.

 
Converses sense sentit

(Per què el cercam tota l’estona?).

 

Pensaré en el

       buit

i també en el

      dolor.

Perquè ara són

impensables.

 

Fins i tot sobre el paper

                                     els sent

i seguesc sense poder-los

                                         suportar.

Part number six of my unpublished poems of 2008.



  1. Molt bell! I arriba al lector el dolor tan viu que és -encara – “impensable”. Llegits un darrera l’altre, tots els poemes s’intensifiquen. Enhorabona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quaderns de la badia per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent