Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Publicat el 2 de maig de 2010
Buit de dolor
Quan les ferides es curin
i pugui sortir
d’aquest buit de dolor
recordaré aquest temps.
Dies tristos passejant pel parc
amb la neu al cos
i el sentiment de no saber on anar
de no anar enlloc.
Carrers buits en la tarda de diumenge.
Un cinema per refugiar-se
de la pròpia realitat.
Converses sense sentit
(Per què el cercam tota l’estona?).
Pensaré en el
buit
i també en el
dolor.
Perquè ara són
impensables.
Fins i tot sobre el paper
els sent
i seguesc sense poder-los
suportar.
Part number six of my unpublished poems of 2008.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quaderns de la badia per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Molt bell! I arriba al lector el dolor tan viu que és -encara – “impensable”. Llegits un darrera l’altre, tots els poemes s’intensifiquen. Enhorabona!