Naixement a fora vila, per Miquel Bauçà:
La meva mare em va llançar al món
tota sola,
damunt el terrat emblanquinat
de Sa Pleta d’En Maimó,
amb les cames aixencades
damunt un sac de palla.
(Eren les quatre de la tarda
del dia set de febrer de mil nou-cents quaranta.)
Pel carrer passava un picapedrer tot blanc,
xiulant una cançó de moda.
Dins la tanca de S’Uiastre
alguna ovella alçava el cap
i amb boca plena d’herba
belava.
El demés era silenci i pau.
Ni Déu va dir una paraula.
I no sé com no ho va fer,
perquè després se’n degué penedir massa.
Tot això, un dia de juliol,
dins el carro que ens duia a Son Centes,
m’ho contà ma mare.
Aquest poema és impressionant, Bauçà a tope, no puc deixar de rellegir-lo per impactant i senzill.