Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Publicat el 3 de març de 2012
A l’amic
Davant la mort què hem de dir?
-“És trecament i continuïtat”- intentes consolar-te.
-“Venim i anam”.
Tanta raó, tant pensament, i tanmateix estàs xapat!
Tots són troços, de tu, d’ella, dels que us estimam,
d’aquest projecte que s’ha quedat pel camí
deixant una aura inesborrable.
Aquesta imatge la construirem entre tots.
El dolor fet creixement,
com arrel que ens uneix a la vida compartida.
Horabaixa en un caminoi de misticisme
per on passejarem agafats,
on compaginarem mirades pures i sentiments còmplices
de les passions que romanen per explorar.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent