Inspir poètic

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. Amor eixut ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 3 de març de 2012

A l’amic

Davant la mort què hem de dir?

-“És trecament i continuïtat”- intentes consolar-te.

-“Venim i anam”.

Tanta raó, tant pensament, i tanmateix estàs xapat!

Tots són troços, de tu, d’ella, dels que us estimam,

d’aquest projecte que s’ha quedat pel camí

deixant una aura inesborrable.

Aquesta imatge la construirem entre tots.

El dolor fet creixement,

com arrel que ens uneix a la vida compartida.

Horabaixa en un caminoi de misticisme

per on passejarem agafats,

on compaginarem mirades pures i sentiments còmplices

de les passions que romanen per explorar.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent