Calles,
mentre la teva expressió de la cara brama.
Al món dels rocs les paraules no comanden.
Al teu univers mana la sang.
Sang és llei.
Sang és poder.
Sang és allò que regeix el camí
dels morts cap als vius
i dels vius cap a la mort.
El meu futur no passa per aquest sedàs.
Mentre s’assequen les llàgrimes a la meva pell
pens en el valor de ser persones.
Més ennlà dels batecs que ens mantenen aquí,
hi ha quelcom que ens diferencia
de les bèsties.
Respecte.
Empatia.
Comprensió.
Tolerància.
Estim,
amb aquestes raons.
Tu calles però jo no puc.
Ned entre la teva sang i les meves llàgrimes.
L’esforç és titànic.
El silenci que has deixat
em colpeja per dins.
I algun dia sortirà.
Brollaran mil·lers de paraules, sense aturall.
Tolerància,
respecte,
empatia,
i comprensió,
són la base del meu amor
per viure.