Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Sang, raons i amor

Calles,

mentre la teva expressió de la cara brama.

Al món dels rocs les paraules no comanden.

Al teu univers mana la sang.

Sang és llei.

Sang és poder.

Sang és allò que regeix el camí

dels morts cap als vius

i dels vius cap a la mort.

El meu futur no passa per aquest sedàs.

Mentre s’assequen les llàgrimes a la meva pell

pens en el valor de ser persones.

Més ennlà dels batecs que ens mantenen aquí,

hi ha quelcom que ens diferencia

de les bèsties.

Respecte.

Empatia.

Comprensió.

Tolerància.

Estim,

amb aquestes raons.

Tu calles però jo no puc.

Ned entre la teva sang i les meves llàgrimes.

L’esforç és titànic.

El silenci que has deixat

em colpeja per dins.

I algun dia sortirà.

Brollaran mil·lers de paraules, sense aturall.

Tolerància,

respecte,

empatia,

i comprensió,

són la base del meu amor

per viure.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Des-compressió per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent