Moguts per allò bàsic, ens aferram als mugrons fins arribar a les branques enfiladisses.
Cal aprendre a córrer, a riure i a abraçar. A plorar!
Descobrir la joia,
la inquietud de conèixer,
la fascinació per la llum d’agost,
la satisfacció per cada segon deixat enrere.
Compartir.
tots i cada un dels fluids
que ens ha donat el món.
El mar a la cara, pel dolor.
La sorra a la gola, per escopir ossos i espines.
Vinagre a la pell, per la por i pel risc de la fisca, per l’esgotament.
Rius a tocar de l’ànima, per les passions ancestrals.
Sentir!
Cridar fins rebentar la gargamella.
Hem de treure tot allò que se’ns podreix a dins
abans que sigui massa tard!
Cal reproduir òrgans i comportaments, per la supervivència.
Són tasques del cicle vital.
Definides.
Tangibles.
Simples.
El primer renou les enceta,
i la resta ens condueixen.
Som organismes entre matèria contínuament canviant.
Amb seguir la crida n’hi ha prou.
Participam del caos terrenal
amb els propis batecs i alenades.
Rodolam
com macs dins el torrent
a l’hivern.
Amb un ritme frenètic i eixordidor.
Aturat, l’escolt!
Veus com brama la vida?
Sent-la en vermell i en groc.
En un no-res passarà,
i el silenci negre
tornarà.
Fins mai.