Tapar els crulls

crull 2

Promeses de persona!

 

No val mirar-se tant el melic.

 

La vida, meravellosa,

passa un sol pic.

 

 

 

Mites?

No n’hi ha ni un de viu.

Tots són caiguts.

 

Referents?

Per acompanyar i prou.

Quines veritats cercau pel món

si ni suren les interiors?

 

Cada passa és única

insignificant.

Al moment que ens auto-construïm

existim.

 

Suports?

Estaques per quan les figueres tomben

de tantes figues madures que carreguen.

Passat l’estiu cauen i es podreixen.

És quan comença la terra

a tapar els crulls.

 

Cadascú que es llepi les pròpies nafres

i després que surti a aferrar-se pel coll de la gent.

La sang regalima per la cama, fins que s’atura i s’asseca.

Ni pares ni padrins

per parar

els cops.

Cada un cau

a l’hora establerta.

I el destí?

l’afrontam

amb una fina línia de dignitat.

La que ens fa estar drets

tret a tret

fins a finir

fins el final.

2 pensaments a “Tapar els crulls

  1. Me gusta ese compromiso personal que subyace en tu texto……y que conforma una manera de ser, muy personal y sin dependencias…como veras en cuanto me han dado el Alta hospitalaria he venido a curiosear y ha valido la pena….muchas gracias por la confianza y estaremos en contacto.