Quan un sentiment no et fa bé
quina ha de ser la resposta?
Picar contra la paret
fins enfonsar el castell?
Ignorar la sangria diària
tot i que ens porti a la perdició?
Acceptar el dolor
fent de la claudicació una virtut?
Quan un sentiment no et fa bé
la pregunta, companya de nits d’insomni,
és el principi de la resposta.
Hemorràgia i destrucció
però també harmonia i creació
són vida
de camí al nou món
en l’elaborat procés d’autoreconstrucció.
El que sentim no va bé
però la reinaixença
ja ha començat.
Entre el fang, el càrritx i les males herbes
roselles i margalides
cerquen el seu espai.
La darrera estrofa m’ha agradat molt!