Al marge

 

foto marges

 

Covem lentament

fins que bullim.

Alguna vegada part

de nosaltres s’evapora

i desapareix per sempre.

 

Més que arbres que floreixen

i fruits vermells que maduren,

un munt de pedres i macs

que dia a dia picam, modelant-le la forma,

fan esquerdes de totes mides

i formes múltiples.

 

Troços nostres

que feim combinar

procurant no deixar gaires forats.

 

Enfilats en un marge fràgil

construim

en l’etern buit

que ens ha vist néixer

i ens veurà morir.

 

Un pensament a “Al marge