Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Covem lentament

fins que bullim.

Alguna vegada part

de nosaltres s’evapora

i desapareix per sempre.

Més que arbres que floreixen

i fruits vermells que maduren,

un munt de pedres i macs

que dia a dia picam, modelant-le la forma,

fan esquerdes de totes mides

i formes múltiples.

Troços nostres

que feim combinar

procurant no deixar gaires forats.

Enfilats en un marge fràgil

construim

en l’etern buit

que ens ha vist néixer

i ens veurà morir.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cops per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent