Cops

 

Aparèixer només per colpejar

quin sentit té?

 

Un sol cop sec

deixa un desasossec etern

en un paratge àrid i ple de morques.

 

En què vas pensar quan decidires que volies existir?

En una consciència o en dues?

 

Inconcebible

és cercar un lloc per algú que no hi és

ni hi serà mai.

Com es pot portar una existència inexistent?

i sobretot, com es pot retrobar

la serenor arrassada

d’una ànima ara ofegada

per la cendra

del foc

devastant.

 

 

 

 

 

 

6 pensaments a “Cops

  1. Excel.lent poema. De lo milloret que has escrit.
    Encara que, en un cert sentit,denota la presència d’una vomitada vital, el poema es molt clar i contundent amb imatges atrevides.Endavant.

  2. Gràcies. Aquesta és la idea. De la vomitada inicial anar modelant els termes, donant-los forma en diferents versions progressives, directament aquí al blog. Sempre en construcció.