Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Combat
No ho pensàvem,
quan vivíem enfilats als arbres
que la vida seria aquest combat.
Deixàrem de banda la terra
per abarcar el món
i tot semblava a l’abast.
Fins que hem vist que no existeixen els regals.
L’abundància com el més efímer engany.
La brutalitat dels fets
ens ha fet recordar
que la llibertat s’ha d’exercir continuadament.
Cada passa enrere
és un retorn a foscors antigues,
a l’atavisme de quan teníem por
i això condicionava les nostres vides.
No fer res
és reviure la innocència
de quan pensàvem que el benestar
ens acompanyaria sempre,
en aquest món de llops!
I fer vol dir estar a l’aguait.
No imaginavem aquesta lluita sense final.
Els canons retòrics a l’espatlla.
L’estat d’alerta constant.
La defensa dels bastions que tant han costat d’establir.
El reforç de posicions que semblaven consolidades.
Tot el que s’ha assolit en eternitats
es pot dissoldre en un sol instant.
Al bosc
les mandíbules estan esmolades.
I nosaltres,
que ens crèiem homes,
no som més que carn
a punt de ser esmicolada en trossos,
mentre miram de deixar la candidesa
amb què durant tant de temps ens hem gronxat.