No em despertis quan arribis.
Ni em toquis, amb carícies teves de guerrer.
Pobres lluitadors, aventurers poetes.
Viviu una virtuositat
que creieu excelsa
pel fet de batallar durament
i navegar per aigües turbulentes,
arriscant la vida a cada mot.
Ai las, els vostres combats!
Valents,
herois,
temeraris.
Levitau entre humans
amb estratègies
centrades en com vèncer.
La victòria?
És aquest plat a taula.
L’escalfor del meu jaç.
La puresa del mirar net.
La immensitat del son que vols interrompre.
No em despertis ni em toquis aquesta nit.
Bull la teva pell.
La majestuositat
és a les teves besades.
N’hi ha prou amb el desig?
Per molta
lluita,
força,
abraonament,
tanmateix
seguim igualment
sotmesos
a la vida, a cada alba,
a la mort, a cada posta de sol.