Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

in nuce, d’Antoni Clapés:

1
Observa, medita abans de fer.

No pas sobre l’acció.

sinó sobre l’essència mateixa de l’escriptura.

Calla – palpa el silenci- per dir.

De la branca aprens la serenor.

Fins que tu mateix ets (la) branca.

Ets aquell que pensa o ets aquell que camina?

Qui pensa el teu pensament ?

Qui camina el teu camí?

Tots els camins, no són el mateix camí?

Canvies tu, no pas el camí.

Tot és pur canvi: tan sols ell roman.

Font: Publicació de la Setmana de Poesia de Barcelona 2014.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poetes referents per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent