Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Something there is that doesn’t love a wall
Els meus pomers no creuaran la ratlla
per menjar-se les pinyes, li insinuo.
Ell respon: -Bona tanca, bons veïns-.
Tocat de primavera, jo barrino
si no podria fer-lo trontollar:
-Per què més bons veïns? Si hi hagués vaques,
encara, però aquí no en tenim.
Abans d’aixecar un mur jo vull saber
què deixo fora i què confino a dins,
i a qui, si no, podria molestar.
Hi ha alguna cosa que detesta els murs,
que no els vol-. Li podria dir: -Follets-,
però ben bé no ho són, i més m’estimo
que si de cas s’ho digui ell. El veig,
amb una pedra fortament garfida
a cada mà, com un salvatge en armes.
Es mou en la foscor, a mi em fa l’efecte,
no tan sols de les ombres de la fronda.
No oblidarà la dita del seu pare,
cofoi d’haver-ho rumiat tan bé,
i hi torna: -Bona tanca, bons veïns.
Font: Robert Frost, Al Nord de Boston, Barcelona, Edicions 62, Poesia del segle XX, 1994.